Cartes: el pensament màgic

L’exalcalde de Guissona Josep Cosconera m’ha fet recordar la meva infantesa i, com que darrerament els polítics ens donen poques alegries, li ho vull agrair des d’aquest espai dels dilluns. El fet d’haver salvat de la seva desaparició les cartes que els nens de Guissona van escriure als Reis d’Orient de l’any 2002 al 2011 és d’una tendresa i sensibilitat que m’emociona. Diu que ho va fer perquè no podia suportar que acabessin a les escombraries. I ara, aquestes cartes guardades durant anys han retornat als seus propietaris que les hauran pogut rellegir amb més d’una llàgrima rodolant per les galtes. Mai no vaig pensar que les cartes que adreçava a Ses Majestats “Los Reixos Mags” poguessin acabar fent cap a la brossa ni tampoc on anaven a parar aquelles cartes que, fins que no vaig superar la barrera dels nou anys, llençava pel forat de la bústia d’aquell Rei de cartró que hi havia al pati de la Paeria i que cada any, malgrat la meva insistència tossuda i perseverant, sempre deixaven una nota a la vora dels regals on em deien que no m’havien pogut portar el patinet perquè “els teus pares, Marta, no volen que prenguis mal”. Em fa contenta saber que de tots els milions de cartes que any rere any amb el pensament màgic dels nens del món acaben fent cap als contenidors blaus barrejades amb coses tan mundanes com els cartrons de tabac o els rotllos de paper higiènic, mil cinc-centes s’han pogut salvar de la desmemòria. Cartes escrites sense faltes d’ortografia, amb lletra clara i neta, on el subjecte, verb i predicat s’unien a la perfecció per aconseguir l’objecte del desig perquè aquells nens havien après a llegir i escriure correctament i els informes PISA d’aleshores no havien de fer sortir els colors de pares i professors ineptes. Les cartes, tota mena de carta, ja formen part del passat, de la nostàlgia i de la vida lenta o, com va deixar escrit el nostre poeta, de les vides calmes. Enguany en fa divuit que la Paeria de la nostra ciutat va crear l’invent de les Cartes telemàtiques per facilitar l’enviament i la recollida de cartes i per fomentar l’ús de les tecnologies. Milers de desitjos teclejant smartphones, tauletes i ordinadors de casa i de l’escola que deuen haver desaparegut amb un senzill moviment de ratolí. O potser en aquests divuit anys els paers en cap que han anat passant deuen haver tingut la tendresa d’en Josep Cosconera?