Quan fou mort el combregaren
Dimecres es va esfondrar un edifici al Centre Històric de Lleida quan, justament, l’estaven enderrocant. Concretament el del número 22 del carrer Boters, a tocar de la plaça Cervantes i el carrer Múrcia. Després de l’esfondrament, els que habiten la Casa de la Pau han corregut a penjar a les xarxes socials que cal unir esforços per recuperar la dignitat del Centre Històric amb més recursos i blablabla. Tot plegat, un parlar per no callar que, si fa no fa, és el mateix d’ençà que molta gent que hi vivia ja fa anys i panys va decidir llençar la tovallola i fugir cames ajudeu-me. Com que soc nascuda al barri de Sant Llorenç, comprendran, amables lectors, com em dol l’ànima cada vegada que m’hi passejo i constato la degradació, l’abandó i amb quin menyspreu es tracta el que fa anys era la joia de la corona de la capital de Ponent. I ara amb fingit compungiment tots a córrer perquè, repetint el títol de l’article, quan fou mort el combregaren! La zona més antiga de la nostra ciutat fou destruïda durant la Guerra de Successió per les tropes de Felip V, Felip IV pels catalans, després va tornar a ser destruïda per la Guerra Civil, i després, molt després, pel partit que ha governat la Paeria gairebé des de l’inici de la democràcia. I que ningú no es faci l’ofès si dic el que cau de madur perquè, amb la passivitat i menfotisme que els lleidatans entomem qualsevol malvestat, en el suposat cas que durant tant de temps hagués governat qualsevol altre partit, potser la desgràcia hauria estat semblant, tot i que mai no ho podrem arribar a saber. Fent un recompte breu de les baixes, en citaré tres: la plaça l’Ereta, reconvertida en un no m’ho facin dir i que farien santament bé canviant-li el nom perquè de plaça ja no en té res, el carrer la Palma tancat per defunció i el carrer Nou desgraciat per l’error monumental d’urbanisme de deixar construir el Pla Tomet, trencant totalment la traça històrica i, de passada, perdent-se un dels forns més antics de la ciutat (encara ara veig el pobre senyor Gaia, el forner, plorant per les cantonades). I per acabar-ho d’adobar hi podem afegir la incompetència manifesta per acabar amb els traficants de droga, la delinqüència, la brutícia, així com l’error d’haver apostat per una alta concentració de població immigrada. Recorden el Pla Horitzó 2018 que havia de promoure l’activitat econòmica, comercial i cultural del Centre Històric?
