La guerra de l’aigua

Aquests que es pensen que Catalunya és Barcelona, i que a la resta tenen per costum anomenar-nos “els del territori”, encara no s’han adonat que sense una visió conjunta de país no tenen res a pelar. Catalunya va molt més enllà de la Diagonal i la ciutat de Barcelona ho hauria de tenir en compte si no vol morir de soledat. Ara que s’ha tornat a posar damunt de la taula la realitat que fa anys i panys que ens persegueix i que es diu “sequera”, correm-hi tots per salvar Barcelona com si no hi hagués més món. Pagesos! Ramaders! Us retallarem l’aigua perquè el turisme de Barcelona la necessita per rentar-se les aixelles quan tornen als hotels després d’haver deixat quatre calerons a les Rambles. Perquè el primer de tot és el turisme, després el turisme i després el turisme. I vosaltres, pagesos i ramaders, deixeu de fer-vos els ploramiques perquè ja en teniu prou amb l’esforç que ha de fer el govern de la Generalitat canviant el cartell de la Conselleria d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural per Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca, que era el de tota la vida. Que no se m’enfadin els meus amics pagesos, però crec que han venut el peix massa barat, perquè de fet aquest canvi ja el va demanar el JARC quan als d’Esquerra se’ls va acudir canviar el nom perquè amb alguna cosa s’havien de diferenciar de la maleïda Convergència i Unió, culpable de tots els mals i ara enyorada per tots aquells que la volien morta i enterrada. Recordo una entrevista que li van fer a Teresa Jordà, aleshores al capdavant de la Conselleria, en què la pobra noia de Ripoll feia mans i mànigues per amagar la seva ignorància. No tocava ni quarts ni hores fins al punt que els que en aquell dia participàvem en la tertúlia vam haver d’abaixar el nivell per no fer-li fer el ridícul, que ja començava a vorejar la tragèdia. Ara la noia, un talent prodigiós, es veu que ja no es recorda de tot el que va dir i prometre i, com que a Madrid es veu que falta gent i que al pobre Rufián els d’Esquerra ja li han cantat les absoltes, la tenim asseguda al Congreso de los Diputados badallant mentre els de sempre tallen el nostre bacallà. I ara una vegada els tractors han tornat a casa, la guerra de l’aigua serà el proper capítol a la nostra pobra i dissortada pàtria. El del (des)Govern ha confiat a Aigües Ter-Llobregat la gestió del canal Segarra-Garrigues. Reina Santíssima! Que Déu Nostre Senyor ens agafi confessats!