Què és Europa?
Aquesta pregunta, que en tot cas hauria estat més pertinent haver-la fet abans de votar a les eleccions europees d’ahir, diumenge, no sembla que sigui senzilla de respondre si ens allunyem una mica de la resposta a l’ús que podem trobar a l’enciclopèdia o en qualsevol cercador d’internet i que vagi més enllà de la seva geografia física, clima, fauna, xarxa hidrogràfica, natura, recursos naturals i altres característiques que omplen de teoria pàgines i més pàgines i que s’allunyen del rerefons d’una pregunta que té com a objectiu provocar-ne d’altres. Quin lloc ocupa Europa actualment en la geopolítica mundial? Representa Europa les regions o només els interessos dels estats? Quin paper tenen a Europa les nacions sense Estat? I les llengües minoritzades que no pas minoritàries, les salvarà de la crema aquest model d’Europa actual? O es pot parlar de les nacions sense Estat com a nous actors en aquesta era global? Catalunya, Escòcia, el País Basc, Flandes, Occitània, Gal·les i tantes altres nacions sense estat importen a l’Europa actual? Són preguntes derivades de la pregunta mare, les branques d’un mateix arbre. Una Europa construïda per nacions fictícies que ara presumeixen de dir que són nacions perquè, com que tenen la força d’un Estat, poden dir el que els surt per l’arc del triomf. Espanya no és pas una nació, però s’autodefineix com a tal i Europa així li ho reconeix. Punt i final. Segons una enquesta feta per la seu del Parlament Europeu a Catalunya aquest 2024, òbviament molt abans d’ahir, només un 16% dels catalans se sent molt europeista, un 39% s’hi sent força, un 30% molt poc i un 13% gens. Un resultat que és la conseqüència després d’anys i panys de bufetades amb la mà oberta per part d’aquesta Europa que, de forma civilitzada, això sí, no ens ha donat ni les molles d’un pa que sense el suport dels catalans no s’hauria pogut enfornar. D’europeistes els catalans sempre n’hem estat i s’ha escrit tanta literatura a favor de l’aposta decidida dels catalans que necessitaria cent articles com aquest per poder-hi encabir la relació de llibres publicats. Però la baixa participació als comicis d’ahir és la conseqüència lògica d’una Europa sense resposta. El fracàs absolut d’una Europa en què, com afirmava l’any 1991 el Partit Nacionalista Escocès, “ha arribat el moment que Escòcia (llegiu aquí Catalunya) recuperi el seu lloc al món i deixi de ser una nació invisible”.
