Més enllà dels turons

A finals de l’any 2015, el malaurat Jordi Albertí, copropietari de la desapareguda Editorial Gregal, em va trucar per demanar-me el contacte de persones de les comarques de Lleida que haguessin tingut molta relació amb el president Pujol i que en volguessin parlar, perquè l’editorial tenia pensat publicar un llibre amb vint testimonis de primera mà que expliquessin, a manera d’entrevista, el que pensaven d’en Jordi Pujol. Li vaig recitar de memòria un seguit de persones que, al meu entendre, eren les més adients tot i que li vaig pronosticar que “em sembla, Jordi, que d’aquest llibre no en vendràs ni un”. I malauradament no em vaig equivocar. L’assaig signat per la Roser Pros-Roca Jordi Pujol. Del relat al silenci: vint testimonis de primera mà, tot i que era un bon llibre i estava ben editat, tal com l’Albertí em va confessar, va ser un fracàs rotund. “La gent no el compra i els pocs que el compren ho fan mig d’amagat, com si adquirissin un producte maleït.” I per quina raó els catalanets, se suposa que de pedra picada, actuaven així? Feia tot just un any, el 25 de juliol del 2014, que el Molt Honorable President Jordi Pujol, en una carta breu remesa als mitjans de comunicació, explicava que el seu pare havia deixat dipositats uns diners a l’estranger, a nom de la seva dona i fills en prevenció que l’entrega total del seu fill a Catalunya els deixés amb una mà al davant i l’altra al darrere. Després d’aquella confessió, amics, coneguts i saludats van pujar a l’escenari repartint-se dos papers: uns van triar el de Judes Iscariot i d’altres, el de Simó Pere, negant el que calgués. I els que feia temps que covaven els ous de la serp es van llençar als carrers parodiant l’escena més icònica de la pel·lícula L’orgia d’en Bellmunt, quan Juanjo Puig-corbé, despullat de pèl a pèl, condueix de matinada una Vespino per Barcelona, cridant que finalment havia follat com un boig. Ara, quan la mediocritat ja ha tapat el sol i les tenebres planen sobre Catalunya, ha arribat el moment que alguns es cobreixin el cap de cendra i demanin perdó públicament mentre d’altres procurin vomitar a la tassa del vàter la fel i el verí que encara els queda. L’editorial Comanegra ha reeditat santament el llibre que Jordi Pujol i Soley va escriure quan patia a la presó la repressió eterna dels espanyols. Des dels turons a l’altra banda del riu, un llibre que cal rellegir, rellegir.. i rellegir.