La bassa d’oli

Si vostè, amable lector, creu que el món és una lluita d’esforç constant, no cal que segueixi llegint perquè vostè i jo compartim el mateix esperit. En canvi, si forma part dels que estan convençuts que el món és de color de rosa on l’amor s’hi posa i continua escombrant l’escaleta creient que el marrameu del gatet respon al batec del seu cor d’enamorat, aquest és el seu article que desitjo que li faci obrir els ulls i el desperti del bany maria on dormita plàcidament abans no arribi al punt de no retorn, tal com els passa als caragols, indefensos davant el salvatge oest de Catalunya. A vostè, que forma part dels happy flowers, cal que li digui que no anem gens bé. I com que aquest gens bé és genèric, em centraré en l’ensenyament secundari, que, i no s’escandalitzi, és un autèntic desastre. Ai, si sabés com ens arriben a les universitats, es posaria les mans al cap. Llevat d’una minoria que té el cap molt ben moblat, la resta ho tindrà ben magre si no és que déu nostre senyor no fa un miracle. Tremolo només d’imaginar la davallada del nivell de cultura general del país i deixo per a un altre article l’abandó total de les normes bàsiques de civisme, que n’hi ha per llençar el barret al foc. Perquè vostè, ànima càndida, es faci una idea de la tragèdia que ens ha entrat per la porta gran, el convido a llegir el Manifest per a la millora de l’ensenyament secundari de Catalunya signat per la professora Ribas, professora titular de llatí i grec clàssic (assignatures que algú sense cap va fer desaparèixer de les escoles) i en Florenci Vallès, actualment jubilat, professor titular de biologia i geologia. El Manifest parla clar sobre com les actuals concepcions pedagògiques i les males pràctiques estan fomentant una societat de someres. I només per manca d’espai en citaré algunes, d’aquestes falles: mercantilització dels aprovats generals i dels títols, tolerància amb les faltes de disciplina, tenir massa en compte les exigències de les famílies  perquè els seus reietons no es traumatitzin, pèrdua de l’autoritat del docent, considerar que la felicitat dels alumnes és més important que l’aprenentatge, amagar el fracàs escolar, considerar que suspendre un alumne és un càstig, aprovar per sistema i demonitzar el fet de suspendre, assignar matèries a professors que no estan capacitats per impartir-les. Recorda, amable i confiat lector, quan el professor et suspenia un examen amb un 4,99? Ai, si ara algú s’hi atrevís em sembla que el cremarien a la plaça pública!