Les Basses i el sant tornem-hi

Fa uns quants dies que la periodista Espín em va enviar un missatge per preguntar-me si tenia alguna fotografia meva a les Basses d’Alpicat. Li vaig contestar que sí i que les hi enviaria. El propòsit, em va comentar, era que, com que el govern actual de la Paeria havia iniciat la renaturalització (que significa “tornar a posar la natura al seu lloc”) de l’espai, volia fer un article incloent el testimoni d’alguns lleidatans que, com jo mateixa, el vam poder gaudir. Ahir, diumenge, signat pels periodistes Sònia Espín i Joan Martí, el diari publicava un magnífic reportatge de l’enyorat Parc de les Basses d’Alpicat o, com molts el recorden, les Basses de l’alcalde Pons. El reportatge fa un recorregut històric des de la creació, l’any 1958, fins a les desgraciades decisions polítiques, una darrere l’altra, que el van abocar al tancament definitiu. Però la pregunta del perquè es va decidir posar punt final a les Basses encara no hi ha cap polític que l’hagi respost. En el reportatge el responsable del tancament durant el seu darrer mandat fuig d’estudi amb l’excusa de la proliferació de piscines públiques als barris, afegint que el recinte estava antiquat i deteriorat tot i que “ara els caps de setmana i festius hi ha moltes famílies que hi van de pícnic”. Ai, aquest llenguatge políticament correcte és tan rònec i tan passat de moda que fins i tot em desperta una certa tendresa. Però, com que ja som grandets, podríem intentar, si us plau, contestar-nos unes senzilles preguntes. “Qui va propiciar les piscines públiques en detriment de les Basses? Qui va reduir al mínim les inversions urbanístiques i d’equipaments de les Basses contribuint, per lògica, al seu deteriorament?” Les piscines públiques als barris omplien les urnes de vots i era molt més rendible políticament que no pas seguir invertint a les Basses. I la prova del cotó la poden comprovar en els pressupostos d’aquells anys. Però posar el dit a la nafra ara ja no serveix de res perquè, després d’aquell consistori, en van venir d’altres que van acabar de reblar el clau. Durant el tripartit PSC/Iniciativa/Esquerra van cobrir amb terra les piscines per la celebració d’un festival privat, el Senglar Rock, per acabar amb la cirereta del pastís de les ocurrències: el Parc dels Barrufets, també privat. No deixa de ser curiós que les Basses, públiques, fossin creades per un alcalde franquista i qui les va acabar tancant i després intentant reobrir-les amb projectes privats siguin els que es diuen “d’esquerres”.