Defensa el teu idioma, estúpid!

Saben aquell acudit que diu que eren dos pagesos, pare i fill, desbrossant el marge de la seva finca, tocant a la carretera, i el fill li comenta al pare que vol estudiar idiomes. El pare, amb cara de sorpresa, li contesta: “Idiomes, fill? Però si amb el català es pot anar a tot arreu!” El fill encongeix les espatlles i continua treballant quan de cop i volta s’atura un vehicle, el conductor baixa la finestreta i pregunta: “Excuse me, the Barcelona road?” El pare mira el conductor i li diu “noi, no t’entenc”. Aleshores el conductor li pregunta en altres idiomes: “Die Autobahn von Barcelona? Perdone, la carretera de Barcelona?” Llavors el conductor, desesperat, ho torna a intentar per darrera vegada. “Escolti’m, la carretera que va a Barcelona?” Llavors el pare aixeca el cap i li diu “Ara t’escolto, home. Heu d’agafar la primera a l’esquerra i segueix tot recte fins al final on veuràs un cartell.” Després, quan el vehicle s’allunya, el pare mira al fill i li torna a repetir: “Veus com ja t’ho deia? Amb català es pot anar a tot arreu.” Enguany en farà cinc de la Causa Especial 20907/2017 al Tribunal Suprem de l’inici del judici contra els acusats pel referèndum de l’1 d’octubre de 2017 de la independència i els fets que se’n derivaren. El primer dia del judici vaig seure davant del televisor i he de confessar que em vaig quedar gelada quan vaig sentir que els dotze encausats declaraven en castellà. Oriol Junqueras, Joaquim Forn, Jordi Sánchez, Jordi Cuixart, Jordi Turull, Josep Rull, Raül Romeva, Dolors Bassa, Carme Forcadell, Meritxell Borràs, Carles Mundó i Santi Vila, els nostres patriotes que sabien que tenien la sentència signada s’expressaven en la llengua del Torquemada de torn. Abans de tot cal recordar que els advocats van demanar que, atès que els acusats volien declarar en català, es fes una interpretació simultània i no consecutiva. La resposta del Tribunal “Inquisidor” a la qüestió prèvia va ser la de denegar la interpretació simultània i disposar només la consecutiva, una decisió totalment arbitrària que els processats van rebutjar perquè no garantia, a causa de la intervenció de l’intèrpret, el dret d’expressar-se de manera directa i sense interrompre la declaració. No cal dir que el tribunal espanyol es va passar la Carta Europea per l’arc del triomf i que va deixar despullats els acusats davant de tot Catalunya que, com jo mateixa, no van entendre com a aquelles alçades renunciaven a parlar la llengua de la nació que volien lliure i sobirana.