La gota d’oli.. de Jaén
E n el seu article Llums i Ombres, publicat el 2017 a la revista Segle XX, Paul Preston afirmava que, malgrat el títol enganyós, Homenatge a Catalunya, d’Orwell, és gairebé amb tota seguretat el llibre més venut i llegit sobre la Guerra Civil Espanyola al mateix temps que l’autor va demostrar un gran desconeixement del país al qual teòricament pretenia retre homenatge. Certament el relat orwellià neix profundament viciat per les visions partidistes dels camarades anarquistes i del POUM així com una ignorància preocupant de la realitat catalana d’aquells anys tràgics. En realitat Orwell no parla de Catalunya sinó d’Espanya. En el seu text en cap moment apareix la defensa de la identitat de Catalunya, de la seva lluita enmig d’uns i altres, de dretes espanyoles i esquerres espanyoles, units en la unitat d’Espanya. Unides ambdós a castigar una Catalunya que lluitava també per la seva supervivència. L’escriptor anglès navega entre una Espanya republicana o una feixista però que mai deixa de ser l’Espanya que continua oprimint Catalunya i que ell ignora. I és des d’aquesta mirada que redacta un llibre carregat d’oblits, absències, referents i manca d’objectivitat fins al punt que, curiosament, una paraula catalana que, suposadament, hauria de conèixer –la Generalitat, el Govern català– és sempre traduïda per La Généralité. Escriure des del desconeixement, en el cas d’Orwell, fa que el títol triat més que un homenatge sembli una ironia mordaç. Que el Molt Honorable president de la Generalitat, Salvador Illa, elogiés l’oli andalús a la Festa del Primer Oli de Jaén a Sabadell mentre a Catalunya, el país que ell presideix, aquell cap de setmana se celebressin dues fires destacades, una a Reus i l’altra a Maials, a les Garrigues, evidencia “de quin costat carrega” el personatge en qüestió. No és pas la primera vegada, i n’estic convençuda que no serà la darrera, que al president Illa se li veu el llautó. Amb l’excusa de l’esgotament de la campanya electoral, va confondre Lleida amb Lérida, que com tothom sap és una ciutat colombiana. Va demanar excuses, com ja ens té acostumats, però hi va tornar a ensopegar a les europees quan al Parc de l’Aigua de la nostra ciutat va tornar a dir Lérida. Uns equívocs que no ho són gens ni mica perquè per a aquest govern Catalunya és una província d’Espanya i poca cosa més. I en aquest marc mental d’un inexistent PSC xuclat pel PSOE, quin mal fa lloar un oli espanyol?
