2025

Sí, ja sé que només és un altre any en el calendari de les nostres vides però, quan el pronuncio en veu alta, el 2025 em deixa anar un dring futurista que em remou de dalt a baix. Certament el pas del temps és un fet objectiu que només té una possible interpretació. El timing que hem triat per capturar la temporalitat humana. Demà, dia 31, mentre li cantem les absoltes al vell 2024, de ben segur que mirarem el retrovisor pensant què vam fer o què vam deixar de fer. Tornarem a fer-nos bons propòsits per al nou any repetint si fa no fa els mateixos d’anys anteriors però prometent que enguany això sí.. que enguany, paraula del Nen Jesús, aniré al gimnàs, m’apuntaré a classes d’anglès i parole parole parole, que cantaven els italians Mina Mazzini i Alberto Lupo. 2025. L’àvia sempre em deia que a mesura que et vas fent gran, els dies, els mesos i els anys passen tan ràpid que gairebé no te n’adones. Tenia tota la raó. Aquells estius interminables de la infantesa s’han convertit en una migdiada i les boires acaronen l’esclat de la primavera. Va ser un d’aquells estius xafogosos que del portaequipatges del cotxe de línia de l’Albagés van descarregar els rotlles de la pel·lícula que aquella mateixa tarda es projectarien a la sala. Un dels nens de la colla va llegir el títol, 2001. Odissea a l’espai, al mateix temps que el conductor va deixar anar un renec dels grossos abans de dir-nos que no calia que anéssim a veure-la perquè ja us dic jo, canalla, que no val res de res. Quan els homínids prehistòrics feia dos o tres minuts que picaven el terra trossejant fèmurs, la sala gairebé s’havia buidat de gent que sortia al passeig maleint aquest coi de pel·lícula que no hi ha déu que l’entengui. Només els nens del galliner seguíem amb els ulls enganxats en aquelles escenes màgiques impregnades d’un silenci inquietant. Recordo l’apropament de la nau amb els seus passatgers a l’estació en òrbita, la misteriosa transformació en fetus de l’astronauta Dave Bowman i l’ordinador HAL 9000 encarregat de supervisar la nau Discovery. El futur llunyà del 2001 s’ha convertit en el present del 2025. Passen els anys, àvia, com un sospir. Aquell fictici canvi de segle, el 2000, el del mil·lenni, la xifra màgica que portava de cap els informàtics ja és història. Arriba el 2025 però tal com deia Josep Pla any nou i vida.. la de sempre. Que tingueu una molt bona entrada d’any.