Els oficis

El meu llauner de tota la vida s’ha jubilat aquest mes de gener. Plega després de més de cinquanta-sis anys d’una dedicació i professionalitat envejable. Va començar d’aprenent en una petita empresa familiar i, després d’uns anys, va arribar a convertir-se en oficial primer abans d’obrir el seu propi negoci. En parla amb orgull, de la seva professió i entrega als seus clients. Tot i que sabíem que aquest dia havia d’arribar, encara ens costa d’assumir, que ja no li podrem tornar a trucar quan una aixeta gotegi, l’escalfador no funcioni o el tub de la rentadora s’hagi obturat. El nostre llauner és el darrer professional que ens abandona. Fa tres anys ja vam perdre el nostre estimat “manetes” que ens penjava els quadres, en fa dos anys del comiat del fuster i un any just de l’electricista. I ara el llauner. Ens hem quedat ben desemparats. I ara què farem? A qui trucarem? Ens sentim orfes. Els amics, coneguts i saludats em comenten que ells també estan passant pel mateix calvari. Els costa déu i ajut trobar professionals. Ha arribat un punt, em diuen, que tremolem quan veiem segons qui ens entra a casa. Certament no hi ha recanvi generacional encara que triar un ofici està més que demostrat que és una magnífica sortida laboral perquè, els que l’han triat, es guanyen molt bé la vida. I aleshores.. on rau el problema? En la comunitat educativa? Qui n’és el responsable, d’aquesta mort anunciada? Són prou efectius els cicles de formació professional? Quant de teoria i quant de pràctica? Les empreses ja fa temps que alerten sobre la manca de professionals qualificats, que les plantilles envelleixen, que no hi ha relleu alhora que reivindiquen la figura de l’aprenent. No s’han preguntat mai per quin motiu les administracions no fan una aposta decidida per l’increment de professionals en els oficis tradicionals? Recuperar l’antiga figura d’aquell aprenent que formant-se a l’empresa des de baix, anava adquirint els coneixements suficients per créixer i consolidar-se en el seu lloc de treball com a treballador qualificat, beneficia l’empresa alhora que l’alumne recupera la motivació a partir del contacte real amb el món laboral. Sí, ja sé que existeix el programa d’FP Ocupacional Dual.. però està donant els resultats que s’esperaven? Soc del parer que molts joves que han optat per una carrera universitària que actualment o bé no ofereix gairebé cap sortida laboral o bé hi ha un excés d’oferta i manca de demanda, és probable que, amb una mica de sort, acabin cobrant molt menys que un pèssim lampista.