Educació, quin calvari...

No sé pas com s’ho fan els pares per no engegar el departament a can pistraus. Amb paciència infinita suporten una reforma rere una altra del sistema educatiu mentre intenten sobreviure als canvis constants que, com la marea, van i venen cada vegada que el govern canvia de color. Tot i això el fracàs del sistema educatiu és l’únic que progressa adequadament sense que ningú tingui la valentia d’explicar a la societat per quin motiu el resultat del darrer informe situa el nivell de l’alumnat català a la cua de l’estat en matemàtiques, comprensió lectora i ciències. Dat i debatut, tant és que manin aquests o els de més enllà perquè ni els uns ni els altres saben el que es fan. Recorden quan es va apostar per una tauleta digital per alumne? Allò semblava que seria com el beuratge màgic de l’Astèrix i l’Obèlix que, de cop i volta, transformaria els nostres nens en uns autèntics Pitagorins! Inundar les aules amb dispositius electrònics que els permetés accedir en tot moment a una gran quantitat de continguts educatius. Un mètode eficaç per preparar millor els treballs de classe, saber cercar, gestionar la informació o explorar el món de les idees trencant els elements físics de les aules. Els recursos gratuïts existents a la xarxa aportarien a l’alumnat metodologia, aprenentatge i competitivitat. Les lliçons penjades al núvol. Drive, Dropbox, iCloud, paraules per definir l’ideal d’un nou sistema revolucionari. Fins i tot la Fundació Bofill beneïa l’opció assegurant que les tauletes electròniques s’han convertit en una atractiva eina educativa. Semblava que s’havia descobert la pedra filosofal del sistema quan, Per Tutatis!, alguns països com Suècia comencen a qüestionar-se els mètodes d’ensenyaments digitals i capgiren les seves polítiques com un mitjó, donant la raó als que defensàvem l’alternativa (soc una clàssica!) de més llibres i menys tauletes. S’ha demostrat que els estudiants que feien servir dispositius electrònics tenien un rendiment acadèmic significativament més baix, amb distraccions causades per les pantalles, manca de concentració, disminució del nivell educatiu i afectació en la capacitat d’aprenentatge. Ara que les famílies s’han hagut de rascar la butxaca amb tauletes i ordinadors portàtils, Educació, com sant Pau, ha caigut del cavall, anunciant que vol revisar l’ús de tots els dispositius digitals que es fan servir a les aules, com ordinadors i tauletes. I que Déu mos do, salut i paciència!