Seguir o no seguir.. a Twitter
Albert Einstein deia que existeixen dues coses infinites: l’univers i l’estupidesa humana. I és degut a aquesta segona, que es podria definir com una absoluta manca d’enteniment, que el món va com va. Ara es veu que el que manen els canons del “políticament correcte” és fugir del Twitter o d’X, a correcorrents, com esperitats, com si ens empaités el dimoni escuat, perquè aquesta xarxa social ha caigut en mans del malèvol Elon Musk. Doncs si és el personatge el motiu de tot plegat, ja us podeu anar venent el vostre magnífic vehicle elèctric Tesla, deixeu també de pagar amb línia amb l’aplicació PayPal atès que ell la va crear i, si és el vostre cas, ja podeu desmuntar les vostres plaques solars de la filial SolarCity made in Musk. Quin és en realitat el debat? De notícies falses ja n’hi havia abans de la creació de Twitter. D’ençà que el món és món, les mentides interessades han fet córrer rius de tinta. Manipulacions i informacions falsejades han estat a les primeres planes, sortejant la veritat en favor d’interessos polítics, partidistes i obeint aquells que els subvencionen. Però això que és públic i notori i que és evident que no he descobert la sopa d’all, sembla sorprendre les bones persones, innocents i fetes de pa d’àngel, que encara no han caigut del cavall. El perquè de tot plegat és que la premsa tradicional ha perdut el monopoli i això cou i de quina manera. En una entrevista del 1965, Paul Sethe, fundador del prestigiós Frankfurter Allgemeine Zeitung, assegurava que la llibertat de premsa és la llibertat que dos-centes persones influents expressin les seves opinions. Doncs això s’ha acabat. Ara tothom pot dir la seva en una plaça anomenada xarxa social. Deixin la veracitat per altars majors i sàpiguen destriar el gra de la palla, tal com haurien de fer amb la premsa tradicional. O és que una notícia és tractada de la mateixa manera a tots els diaris? Els algorismes els carrega el diable, certament. Però dels algorismes se n’aprofiten també els partits polítics, els sindicats i els creadors d’opinió. Tothom els fa servir en benefici propi. Se’n diu ma-ni-pu-la-ci-ó! Que un diari com La Vanguardia es faci l’ofès i digui que marxa de Twitter sembla un acudit. El gran Manuel Vázquez Montalban va deixar escrit que el que cal és ensenyar a aprendre a descodificar els missatges. Què hi ha al darrere d’una notícia? Quina mentida s’hi amaga? O quina veritat ens expliquen? Aquesta és la qüestió.
