La capacitat de resiliència dels joves

Quantes vegades heu sentit l’expressió: “Fill, no et queixis, que teniu les coses molt més fàcils que quan nosaltres érem joves!” I ho hem de reconèixer, som un col·lectiu que hem tingut unes facilitats i oportunitats que ells no han tingut. Hem començat la carrera de la vida amb avantatge. Tenim una bona formació acadèmica, la majoria de nosaltres parlem idiomes i a més dominem les noves tecnologies i les plataformes socials.

Ho teníem tot a favor i no ens faltaven les ganes de menjar-nos el món. Però quan ens disposàvem a fer-ho, no és que topéssim contra una paret, sinó contra una bombolla que ens va esclatar només començar, la immobiliària, que ens ha portat a viure una complexa i profunda crisi econòmica que ha dificultat l’entrada i les condicions laborals a molts joves.

Deu anys després, i quan ja podíem començar a pensar en una certa estabilitat professional i econòmica i, en definitiva, en un futur millor, ens trobem amb una segona crisi, encara pitjor que l’anterior, la provocada per la Covid-19 i que només acaba de començar. El resultat és que en poc més de trenta anys hem patit dues grans crisis globals sense precedents i en conseqüència, les oportunitats que ens mereixíem s’han vist per segona vegada reduïdes dràsticament. També la nostra capacitat de tornar-nos a aixecar després d’aquest segon cop s’ha vist afectada i les nostres ganes de somiar s’han transformat en molts casos en una sensació d’incertesa.

Tot i així, si cadascú de nosaltres vol arribar al seu destí o a la seva meta, hem de fer com els aparells GPS i estar connectats i atents recalculant contínuament el nostre rumb, adaptant-lo a les circumstàncies sobrevingudes i a fets imprevisibles. És el que menys em preocupa, ja que hi estem acostumats i sempre ens n’acabem sortint.