La salsa o els caragols

La setmana passada vam celebrar un acte de vermutworking (els autònoms i els joves ho necessitem per tenir una via d’escapament). Just en aquesta trobada, la dinàmica de networking es va centrar a compartir punts de millora o queixes dels compareixents respecte dels seus projectes. La (no) sorpresa va ser el fet que de la vintena de participants en l’acte hi va haver un fil conductor principal, i aquest va ser el de les queixes entorn de les barreres administratives amb què topaven els assistents.

Engegar un projecte és molt feixuc, tant que de vegades als emprenedors els costa més la salsa que els caragols. Sense anar més lluny, el local de l’acte va haver d’esperar més de 3 mesos per obrir les portes, pendents d’una resolució administrativa. A l’Aragó, amb tan sols una comunicació prèvia per al mateix ja es poden obrir les portes (i ja vindran a revisar després). Minut que no estàs obert és minut que no pots generar recursos per atendre les obligacions, tant professionals com personals. Minut en el qual potencialment et quedes sense recursos i potser no et permet ni obrir les portes per primera vegada. Hem de parar, fer autocrítica i mirar d’estar al costat de les empreses, en especial de les de nova creació. Parlem de retenir talent, però per retenir talent hem de retenir empresa (i qui hi ha darrere) també.

Constituïm societats en un dia, però no només les tecnològiques, si us plau. Prioritzem concessions de llicències o permisos de petits negocis que necessiten tot el circulant possible per revitalitzar barris que s’estan despoblant de negocis tradicionals. Nosaltres tenim els caragols. On és l’anhelada finestreta única que ens abaratirà la salsa? Per cert, aquest cap de setmana ens trobareu una bona colla fent networking a l’Aplec del Caragol, que la salsa ja la tenim pagada!