Pablo Lapuente: “La vida avisa, és massa curta per no aprofitar-la, sense excuses”

Pablo, de product manager a fer de coach, formacions sobre lideratge, intel·ligència emocional, viatges...

Res passa per un sol factor. Des de petit he sentit passió per la natura, com a terreny de joc, de repte i d’aprenentatge. L’escoltisme m’ha aportat molt, i també haver viatjat pel món dedicant-me a mi mateix i a l’exploració de la natura. Després d’anys treballant per multinacionals vaig arribar al punt en el qual no gaudia del que estava fent. Mirava la vida al meu voltant i tampoc m’atreia. Els assoliments professionals, l’estabilitat laboral o tenir un bon sou van deixar de valer la pena. Volia donar més de mi mateix.

I vas fer el canvi.

No encara. Vaig esperar que vingués des de fora, una oportunitat, i no arribava. El que sí que va arribar, amb 30 anys, va ser el diagnòstic d’un melanoma al cap que, després de totes les proves, analítiques i biòpsies, van determinar que era un nevus displàstic. La por i la vulnerabilitat em van fer un canvi. La vida avisa, és massa curta per no treure-li tot el suc possible, sense excuses. La decisió estava presa, em vaig donar quatre mesos per dissenyar el gran canvi de la meva vida: aprendre sobre lideratge i emocions, en combinació amb la natura.

Per què aquesta combinació?

Eren dos aspectes importants i que m’apassionaven. D’una banda, volia indagar sobre els processos de presa de decisions, de gestió emocional, i de l’altra volia dedicar temps a continuar aprenent de la natura. Vaig anar a estudiar-ho al Canadà, on a més vaig treballar en diversos indrets indòmits enmig de la natura a canvi de menjar i allotjament. Va ser un regal i una bona inversió. I allà va sorgir la idea de dedicar-me a oferir experiències formatives per a empreses, adults i adolescents a la natura, un escenari idoni per aprendre sobre un mateix, sobre les relacions i sobre el sistema contextual com a conjunt. Al tornar a Lleida vaig fer el salt.

Vas emprendre tot sol?

Com a coach d’empreses, adults i adolescents, sí. Com a formador sobre lideratge i intel·ligència emocional, no. Això ho vaig fer amb un amic íntim, el Toni Abelló, que tornava d’un període professional d’arquitecte al Brasil. El To ni i jo vam seguir formant-nos en PNL, organitzacions i sistemes relacionals o estils naturals de comportament, fins a poder dissenyar un marc de continguts sobre lideratge i intel·ligència emocional innovador, i vam fundar Life Leadership School, juntament amb la meva parella, que és psicòloga. Quan s’emprèn mai s’està sol: família, amics, companys i clients s’han de tenir en compte, tot i que al final ets tu qui decideixes.

Què pot esperar obtenir algú que faci coaching amb tu?

Eines i mètodes efectius per afrontar conflictes, gestionar canvis i crear un sentit més profund de la vida personal i professional, donar el millor de si mateixa i fomentar el millor en els altres.

I en quin punt entra el trekking formatiu per a adults?

Imagina estar en un viatge pel Nepal, el Perú, els Alps, la Patagònia o Finlàndia, on a més del propi exercici de superació física obtens consciència i eines sobre la gestió d’estrès, motivació, lideratge o intel·ligència emocional. Són experiències que es recorden tota la vida. És una bona oportunitat per connectar amb un mateix, amb la resta, i obrir-se a coses fora del teu entorn quotidià, facilitant l’aprenentatge, la superació i tornar amb les piles carregades.

I sobre els campaments per a adolescents que feu al Pirineu?

Quan acaben els campaments moltes famílies ens truquen sorpreses pels canvis que veuen en els seus fills i filles. Als campaments Life venen adolescents de tot el món, combinem les experiències de muntanyisme i escalada amb habilitats d’autogestió, autonomia, motivació, presa de decisions, visió a futur o identificació de valors personals.

Què li aconsellaries a una persona emprenedora o a un líder?

Li preguntaria què és el que li resulta valuós, tant a nivell individual i relacional com a nivell del seu context vital. Aleshores li diria que tots som líders de les nostres vides, que s’ha de fer càrrec de l’impacte que vol generar al seu voltant. I que –com a la natura– tot està en constant canvi, per això apegar-nos no sol aportar gaire. Que visqui avui les experiències que vulgui que el condicionin demà. Que no val la pena enfadar-se gaire. I, finalment, li desitjaria serenitat, gratitud i intencionalitat.