Carla Gili Garriga: “Fer un bon producte quan treballes al camp és instintiu, la terra et guia”

Carla, del disseny al món de l’oli. 

M’anava apropant a aquest sector. Des dels projectes de disseny de la universitat a les primeres feines, des d’estudis d’impacte ambiental a l’agricultura vertical. Però em sento més dissenyadora que mai! Crec que l’agricultura és la manera més directa d’impactar en el medi. Tothom necessita un pagès tres cops al dia, així que tenim força moments per deixar un missatge, i cada decisió que prenem persegueix un mateix propòsit: vincular les persones al món rural, amb bon gust i amb humor.

Com neix Anècdota? 

Anècdota neix fa un any i mig. El meu pare, que ve del món industrial, va plantar oliveres al jubilar-se. A mi em sabia greu que el producte resultant no tingués nom, així que li vaig proposar crear una marca. Va ser el detonant per endinsar-me en el món de l’oli. I sense adonar-me’n estava conduint un tractor.

Treballes amb el pare i la mare. Com és això de treballar amb família?

Cal desaprendre, igual que quan tornes després de sis anys a Barcelona. Quan ho vaig preguntar als amics pagesos em van respondre que “ell a una punta i jo a l’altra”. Fora bromes, és un exercici de paciència però compensa. Veig clar que no seria possible sense la família.

Per què es diu Anècdota? 

L’oli va ser l’excusa per iniciar un projecte més profund i que rumiava de fa temps: aproximar la ciutat al camp d’una manera vivencial. Podríem dir que Anècdota és alguna cosa divertida, breu i, sobretot, que es recorda.

Com es fa, un bon oli? 

Amb bona agricultura. Nosaltres tractem totes les finques amb mètodes ecològics. És clau incentivar la vida als camps: afavorir que hi convisquin diversitat d’insectes i plantes. D’aquesta manera l’olivera es manté sana i el medi s’autoregula. Un cop el producte primari és bo, cal envoltar-se dels millors, preguntar molt i provar sense por. A mi m’han ajudat molt els altres productors. També trobo que és necessari fer pinya amb el gremi per diferenciar el nostre oli d’un de refinat, per exemple. I, com en qualsevol projecte, és imperatiu conèixer tots els passos de la cadena per assegurar-ne la sostenibilitat. Amb això parlo d’economia, processos, qualitat, relat, etc. I sobretot, per redundant que sembli, treballar amb persones amb què confies. Voler fer un bon producte quan treballes al camp és instintiu, la terra et guia. L’olivicultura és molt gratificant, aprens molt i la natura t’obliga a entendre diferent el temps.

Quins canals de venda teniu? 

Venem sobretot en botigues i restaurants, però també online i en algun mercat. Personalment, m’agrada tenir contacte amb botiga perquè coneixes gent fantàstica que defensa el producte local i s’esforça per fer arribar projectes amb cor al carrer. A més, el botiguer o botiguera té sempre un feedback molt nutritiu, ja que veu el que funciona i el que es pot millorar del teu producte, coses que tu pots desconèixer, com per la importància de donar força informació a les etiquetes o de considerar les mides d’un envàs per poder-lo col·locar a un lineal o per enviar-lo per missatgeria.

Com us ha impactat la pujada de preus en l’oli d’oliva? 

Pel que fa a l’oli d’oliva verge extra, és positiu. En la meva opinió, necessari, ja que seguim sense reflectir en els preus la diferència entre un producte local i un que ha estat processat per una macro indústria. A nivell individual intueixo que és un bon moment per entrar al mercat tot i que al no tenir històric tampoc ho podem avaluar del tot, ja que la majoria de les nostres plantacions són joves i no es troben en plena producció.

Teniu un producte estrella? 

Sí, els olis de finca; una proposta que posa en valor la natura: el terroir, l’altitud, el pagès, la climatologia... Aquests olis recullen la collita d’una sola parcel·la, per això són micromaquil·les d’extracció en fred i filtrat brillant al molí de la cooperativa L’Olivera. Ho fem d’alguna de les nostres finques de més valor i en col·laboració amb altres pagesos. La marca fa de paraigües per visibilitzar la feina d’altres olivicultors.

Què creus que aporta Pimec als joves emprenedors de Lleida? 

Quan vaig tornar de Barcelona tenia la por de no trobar la inspiració de la ciutat. I estava ben equivocada, aviat vaig topar amb persones emprenedores fantàstiques que són de gran ajuda tant a nivell emocional com pràctic; Pimec Joves m’ha unit a moltes d’aquestes.