L'Òscar, el nostre company, ens ha deixat

La me va feina no és escriure al diari, però avui no podia deixar de fer-ho. L’Òscar Mirón, al qual mai no li feia mandra agafar el cotxe per fer unes fotografies, encara que fos lluny del diari, ens ha deixat, en un desgraciat accident de cotxe. Ell em deia que conduir el relaxava.

Són més de vint anys. L’any 1997, crec recordar, va venir al SEGRE. Un Òscar jove de vint-i-pocs anys i que buscava feina de fotoperiodista. Vam parlar, em va ensenyar algunes de les seves fotografies i em va convèncer.

Amb ell recordo que teníem el debat sobre què era millor, Nikon o Canon. I encara vàrem compartir quatre anys fins al 2001 de fotografia analògica o de carrets. Passàvem hores i hores al laboratori revelant carrets amb la processadora per poder fer les còpies que després passarien a la redacció i a la direcció per escollir les fotos de portada i de les altres seccions. Amb l’arribada de la fotografia digital vam haver de canviar el xip; ja tot va ser diferent.

L’Òscar era un amant de les noves tecnologies, sempre estava a l’última. Si tenies algun problema de com retocar les fotografies amb Photoshop ho tenies molt fàcil, l’Òscar sempre era allí per donar-te un consell. En això era un crac. També tenia una intuïció natural per la fotografia. Ràpidament tenia a la vista l’enquadrament ideal i la composició correcta, tant per a paisatge com per a notícia.

Persona de gran cor, molt amic dels amics, enamorat de la seva família, l’Anna, el Nil i la Clàudia eren les persones de les quals sempre estava pendent. Ara, sense l’Òscar, res serà igual.

Al SEGRE et trobarem molt a faltar. Adéu, Òscar.