Josep Pach, víctima de l'operació Bolero-Paprika

Este artículo desvela los hechos vividos por el leridano Josep Pach Roselló como víctima de la operación Bolero-Paprika, de la que se cumplen 70 años. Una 'purga' contra comunistas orquestada por el gobierno francés. Además de Pach, los leridanos Sebastià Piera, Josep Niubó, Benet Torguet y Josep Bonifaci también serían deportados.

Josep Pach Roselló neix a Lleida el 27 de febrer del 1911. Fou mestre durant la República, membre del col·lectiu Batec, regidor pel PSUC de la Paeria de Lleida entre el febrer i l’octubre del 1937 i secretari de la FET-UGT a Lleida. Amb la fi de la Guerra Civil es veu obligat a exiliar-se. A França participa com a membre de la UNE en l’intent de reagrupar els exiliats catalans i espanyols amb l’objectiu de recuperar el govern d’Espanya i alliberar-lo de la dictadura de Franco. L’any 1942 serà arrestat i condemnat a 3 anys de presó en l’operació Reconquista de España. El 30 de juliol del 1944 serà deportat a Buchenwald i serà alliberat l’abril del 1945. Serà repatriat a França, on viurà com a asilat polític. Però en plena Guerra Freda, el govern francès iniciarà una campanya de persecució i desprestigi dels comunistes de qualsevol nacionalitat que es troben en el seu territori. És en aquest context que s’organitzarà l’operació Bolero-Paprika, raó per la qual Josep Pach serà arrestat i deportat de nou, però en aquesta ocasió a l’Europa de l’Est, en concret, a Polònia, passant prèviament per Còrcega.

Després de passar per diversos camps francesos, el 7 de setembre del 1942 seria detingut a Vern (Dordonya) per activitats de resistència en col·laboració amb la UNE Unión Nacional Española). Es tractava de l’operació Reconquista de España, que portaria a les presons franceses centenars de republicans espanyols. Se l’acusava de recaptar fons, publicació i distribució de premsa clandestina i reclutar guerrillers entre els exiliats espanyols i catalans en l’intent d’agrupar el major nombre possible de forces opositores per derrocar el règim de Franco. En un judici col·lectiu seria condemnat a 3 anys de presó. El 30 de juliol del 1944 partirà de la presó civil de Tolosa a Buchenwald, camp al qual serà deportat i on romandrà fins al seu alliberament l’11 d’abril del 1945.

En els dies següents s’organitzà l’evacuació dels supervivents, i Josep Pach serà repatriat a França, donada la impossibilitat de retornar a Espanya. Després d’una convalescència de gairebé nou mesos al sanatori Pic du Midi, a Pau, el gener del 1946 d’instal·là a Tolosa. A finals de l’any 1947 es traslladà a Perpinyà, on serà arrestat el 7 de setembre del 1950 en l’operació Bolero-Paprika.

El govern francès, de manera ben planificada, pretenia executar la deportació dels comunistes espanyols. L’operació es posà en marxa entre el gener i el febrer del 1950 i incloïa dues accions policials paral·leles: l’operació Bolero, dirigida contra els comunistes catalans i espanyols, que serien deportats principalment a Còrsega i Algèria, mentre que l’operació Paprika va ser dirigida contra els comunistes d’altres nacionalitats, deportats cap a l’est via Estrasburg (cap a l’URSS, Polònia, República Txeca, Hongria o Itàlia).

El 7 de setembre del 1950 a les 5 de la matinada les diferents brigades de policia, amb furgons o camionetes, es van dirigir al domicili dels investigats i de forma coordinada i fulminant efectuaren les detencions. El dispositiu tenia ordres de detenir el màxim possible d’inculpats i conduir-los directament a les comissaries més properes per tal d’agrupar-los i, sense cap vista oral ni document d’arrest, ficar-los en camions i dirigir-los cap als punts convinguts d’expulsió o d’embarcament a la frontera francesa. El nombre total de detinguts va ser de 288, entre els quals un grup de 177 format per comunistes espanyols i catalans. Després d’un registre poc ortodox, al seu domicili de Perpinyà, Pach va ser portat a la prefectura per ser interrogat. Víctimes d’arrestos similars, com el doctor Josep Bonifaci Mora, de Llimiana, van deixar escrit que “decidiren escorcollar-nos fins als racons més íntims del cos. Ens van despullar totalment. Vam obeir i estiguérem com diuen que estaven Adam i senyora al Paradís terrenal. Els gendarmes –alguns amb guants, d’altres amb les mans nues– ens grapejaren. No varen trobar ni pistoles, ni metralladores, ni canons, ni dinamita, ni còctels Molotov”.

Sense cap mena de garanties jurídiques, tots van ser portats al camp de Sables (a prop de Portet-sur-Garonne). “Vam ser portats al camp de Sables, un camp amb barraques, que, quan la guerra, els hitlerians el feien servir de camp de concentració. Cap a les 9 començaren la fitxa criminal: empremtes digitals dels deu dits de les mans, fotografia de front i de perfil, talla, etc. Quan ja vam ser fitxats, va començar l’interrogatori. Ens deien a tots: “Vostès conspiren contra la pau en el país que generosament els ha concedit asil; la paciència ja se’ns ha acabat i no poden seguir vivint a França. Com que vostè és comunista, generosament li oferim portar-lo a l’altre cantó del teló d’acer, si no, el desterrarem als confins del desert a Algèria

»

, escriu Bonifaci. Per tant, van ser fitxats, escorcollats, interrogats sense possibilitat de defensa i acusats de conspiració comunista contra l’estat francès.

El dia 9 de setembre serien embarcats cap a Algèria i Còrsega. Les ordres d’arrest i expulsió donades pel Ministère de l’Intérieur el 4 de setembre del 1950 foren iguals per a tots els sospitosos consignats en les llistes. En el cas de Josep Pach, s’ordena la deportació a Còrsega. Segons explica l’informe policial emès el dia de les detencions, al domicili de Josep Pach no es va trobar cap document que el comprometés o pogués ser utilitzat en la seva contra. Malgrat tot, fou detingut, atesos els informes de vigilància i seguiment que els Renseignements Généraux havien elaborat al llarg dels mesos anteriors.

Emmanillats van ser portats fins al port de Toló, on embarcarien en direcció a Còrsega. Se’ls va agrupar i distribuir pels municipis de l’illa per ordre alfabètic i de 5 en 5. Així, Josep va ser enviat a Piedicroce amb un altre lleidatà, Josep Niubó, de Bell-lloc.

El missatge que els donaren en abandonar-los a l’illa fou “sou lliures –deien– podeu buscar-vos feina, però sense sortir del poble. Presenteu-vos tots els dies a la gendarmeria local”. El que sabem de Josep Pach en la seva estada obligada a Còrsega ha estat extret dels processos verbals fets a la Section Générale de la Sûreté Nationale i que registrava el Comissaire de Police, el Chef du Service des Renseignements Généraux a Bastia. En un, redactat el 5 de desembre del 1950, afirmava: “Vaig arribar a Piedicroce el 10 de setembre del 1950. (...) He pogut trobar feina sense cap dificultat. He estat contractat per Monsieur Antoine Colombani, propietari al poble de Pastoreccia, que m’allotja, m’alimenta i em dona no més de tres mil francs mensuals. Disposo d’una habitació neta a casa del meu cap on hi ha un llit de matrimoni que comparteixo amb un dels meus compatriotes. Tenim llençols i prou mantes. El menjar és saludable i abundant, i faig els menjars en família a la mateixa taula que el meu cap. Estic dins la Comuna de Piedicroce, on la tranquil·litat és completa, sóc lliure de moure’m i no he tingut mai cap contrarietat.”

Al mes d’abril del 1951, un funcionari del Ministère de l’Intérieur els va informar que eren expulsats de França per sempre.

Un primer vaixell va deixar l’illa el 19 de juny del 1951 en direcció a Gibraltar. Al port els esperava un vaixell de càrrega polonès que havia de dur-los a Varsòvia. Els països que oferiren asil foren Polònia, Hongria i Txecoslovàquia. Josep havia estat assignat a Txecoslovàquia, segons consta en el seu Titre d’Identité, i amb visat concedit per l’ambaixada d’aquest país. Però el país d’acollida final va ser Polònia. Josep Pach acabaria residint definitivament a Katovice, fins a l’any 1959 en què retorna a Lleida, on va morir el 25 d’agost de 1975.