El desconegut art de seure bé

Per

Esmorzar,

conduir, treballar, dinar, anar a classe, fer deures, sopar… són algunes de les activitats que acostumem a fer asseguts. Sabem que és important evitar moltes hores diàries en aquesta posició. No obstant, quan sigui imprescindible seure intentarem agafar la millor postura possible.

1.- Posició del cap:

Procura que la barbeta apunti cap al primer terç de l’estèrnum (o cap al pit, sense forçar) i et permeti mirar endavant. D’aquesta manera respectem la curvatura natural de la columna cervical.

2.- Posició del tòrax:

Fes que el pit miri cap al sostre.

3.- Posició de les espatlles:

Aconsegueix que les espatlles estiguin sota les orelles, no més endavant. Relaxa-les de manera que quedin naturalment allunyades de les orelles.

4.- Posició del tronc:

Evita seure en posició geperuda. Estén la columna.

5.- Posició dels malucs:

La cintura dreta i esquerra convé tenir-les a la mateixa alçada. De la mateixa manera cal evitar rodar la pelvis massa endavant, marcant un excés de curvatura lumbar. També cal defugir de la mala postura més habitual: deixar caure la pelvis endarrere. En aquest darrer cas, seria més fàcil empitjorar una hèrnia lumbar.

6.- Posició de les cuixes:

Serà millor que els genolls quedin lleugerament per sota dels malucs. Sovint tenim cadires que ens permeten graduar l’alçada.

7.- Posició dels genolls:

Les cames entrecreuades no són una bona opció. Serà millor procurar les cames paral·leles entre si i a l’amplada dels malucs.

8.- Posició de les cames:

Evitem endarrerir les cames darrere dels genolls.

9.- Posició dels peus:

Es poden utilitzar plataformes per mantenir els dits dels peus més elevats que els talons.

De totes maneres, serà imprescindible anar-se aixecant sovint i estirar-se per contrarestar els efectes d’una postura mantinguda molta estona seguida. Estirar la columna cap al sostre i allargar el psoes i el isquiotibials són els exercicis clau per restablir l’equilibri muscular.

Una nota curiosa que vull compartir si no ho has fet abans és observar l’esquena d’un nadó quan seu. En aquest cas, sembla que sortim programats per seure bé i anem empitjorant amb l’edat.