La vida útil de les abelles de mel és la meitat que fa 50 anys

La vida útil de les abelles mel·líferes individuals mantingudes en un ambient de laboratori controlat és un 50% més curta que en la dècada de 1970. Quan entomòlegs de la Universitat de Maryland van modelar l’efecte de l’esperança de vida més curta de l’actualitat, els resultats es van correspondre amb l’augment de la pèrdua de colònies i la reducció de les tendències de producció de mel observades pels apicultors nord-americans en les últimes dècades.

La rotació de colònies és un factor acceptat en el negoci de l’apicultura, ja que les colònies d’abelles envelleixen i moren naturalment. Però durant l’última dècada, els apicultors dels Estats Units han informat d'altes taxes de pèrdua, la qual cosa va significar haver de reemplaçar més colònies per mantenir les operacions viables. En un esforç per comprendre per què, els investigadors s’han centrat en els factors estressants ambientals, les malalties, els paràsits, l’exposició a pesticides i la nutrició.

Aquest és el primer estudi que mostra una disminució general en la vida útil de les abelles mel·líferes, potencialment independent dels factors estressants ambientals, el que suggereix que la genètica pot estar influint en les tendències més àmplies observades en la indústria de l’apicultura. L’estudi va ser publicat el 14 de novembre a la revista Scientific Reports.

"Estem aïllant les abelles de la vida de la colònia just abans que emergeixin com adultes, per la qual cosa qualsevol cosa que estigui reduint la seua vida útil està succeint abans d’aquest punt", va dir Anthony Nearman, estudiant de doctorat del Departament d’Entomologia i autor principal de l’estudi. "Això introdueix la idea d’un component genètic. Si aquesta hipòtesi és correcta, també apunta a una possible solució. Si podem aïllar alguns factors genètics, llavors potser podem criar abelles mel·líferes més longeves".

Nearman va notar per primera vegada la disminució de l’esperança de vida mentre realitzava un estudi amb el professor associat d’entomologia Dennis van Engelsdorp sobre protocols estandarditzats per criar abelles adultes al laboratori. En replicar estudis anteriors, els investigadors van recollir panses d’abelles de ruscos d’abelles mel·líferes quan les panses estaven dins de les 24 hores d’emergir de les cel·les de cera en les quals es van criar. Les abelles recollides van acabar de créixer en un incubador i després es van mantenir com a adultes en gàbies especials.

Nearman estava avaluant l’efecte de complementar la dieta d’aigua ensucrada de les abelles engabiades amb aigua corrent per imitar millor les condicions naturals quan va notar que, independentment de la dieta, la vida mitjana de les seues abelles engabiades era la meitat de la de les abelles engabiades en experiments similars en la dècada de 1970. (17,7 dies avui davant 34,3 dies en la dècada de 1970). Això va provocar una revisió més profunda dels estudis de laboratori publicats en els últims 50 anys.

"Quan vaig traçar la vida útil al llarg del temps, em vaig adonar, wow, en realitat està succeint aquest gran efecte de temps", va dir Nearman. "Els protocols estandarditzats per criar abelles mel·líferes al laboratori no es van formalitzar realment fins la dècada de 2000, pel que un pensaria que l’esperança de vida seria més llarga o sense canvis, perquè estem millorant en això, veritat? En canvi, vam veure una duplicació de la taxa de mortalitat".

Encara que l’entorn d’un laboratori és molt diferent del d’una colònia, els registres històrics d’abelles mantingudes en laboratori suggereixen una vida útil similar a la de les abelles de colònia, i els científics generalment suposen que els factors aïllats que redueixen la vida útil en un entorn també la reduiran en un altre. Estudis anteriors també havien demostrat que, al món real, una vida més curta de les abelles mel·líferes es corresponia amb un menor temps de recerca d’aliment i una menor producció de mel. Aquest és el primer estudi que connecta aquests factors amb les taxes de rotació de colònies.

Quan l’equip va modelar l’efecte d’una reducció del 50 % en la vida útil en una operació d’apicultura, on les colònies perdudes es reemplacen anualment, les taxes de pèrdua resultants van anar del voltant del 33 %. Això és molt similar a les taxes mitjana de pèrdua anual i hivernal de 30% i 40% reportades pels apicultors durant els últims 14 anys.

Nearman i vanEngelsdorp van notar que les seues abelles mantingudes al laboratori podrien estar experimentant algun tipus de contaminació viral de baix nivell o exposició a pesticides durant la seua etapa larvària, quan estan covant al rusc i les abelles obreres les estan alimentant. Però les abelles no han mostrat símptomes evidents d’aquestes exposicions i s’ha demostrat un component genètic de la longevitat en altres insectes com les mosques de la fruita. Els pròxims passos per als investigadors seran comparar les tendències en la vida útil de les abelles mel·líferes als Estats Units i en altres països. Si troben diferències en la longevitat, poden aïllar i comparar possibles factors contribuents, com la genètica, l’ús de pesticides i la presència de virus en les poblacions d’abelles locals.