Cornelia Bardas: «Són lluitadors nats. El més important és la paciència»

EXTRET DE LA NOTÍCIA: Més del 90% dels nadons que naixen de forma prematura a l'Arnau sobreviuen

Res feia sospitar a Cornelia que donaria a llum la seua segona filla el passat 22 de novembre. Encara li faltaven dos mesos per sortir de comptes i l’embaràs anava a la perfecció. “Vaig començar a tenir pèrdues i molt mal d’esquena, de forma que vaig anar a Urgències. Allà em van dir que la bossa s’havia trencat. Vaig començar a plorar i a pensar en el pitjor”, recorda Cornelia, que ja és mare d’una altra nena. La petita Tania Iulia Dringo va venir al món amb poc més d’1,2 quilos de pes i 37 centímetres d’alçada, cosa que va obligar, després d’un mínim contacte amb la mare, a portar-la directa a la incubadora. “Quan va nàixer, estava en estat de xoc i no em creia el que havia passat. Però l’endemà, més tranquil·la, ja vaig començar a veure les coses d’una altra manera”, assegura. I això que no va poder agafar en braços la filla fins passats vuit o nou dies. “Em vaig fer un fart de plorar... Ningú sap el que és aquesta experiència fins que et toca passar-hi”, reconeix. Cornelia va dos o tres vegades cada dia a veure la petita i, amb ella als braços, enganxada al pit, passa tot el temps que pot. “No sabem quant temps ens tocarà seguir a l’hospital, de forma que el més important és la paciència. Aquests nadons són uns lluitadors nats.”  

TESTIMONIS