Carreró artístic

En els darrers mesos

, Montgai ha experimentat notables millores urbanístiques que justifiquen visitar per primera vegada –o, si s’escau, repetir– aquesta simpàtica localitat de la ribera del Sió, situada quasi a mig camí entre Balaguer i Agramunt. Per una banda, el consistori ha procedit a recuperar el passeig fluvial arranjat fa uns anys i bastant malmès per la riuada de novembre de 2015. S’han aprofitat les obres per col·locar al llarg del recorregut baranes de troncs i bancs de fusta, que acaben d’embellir aquell esgambi adoptat pels veïns com a indret preferit per a anar a caminar o córrer o simplement badar i divagar. Per un altre cantó, ha sigut remodelada la plaça principal del nucli, que porta el nom de Prat de la Riba i que ara llueix un nou paviment. Justament, per un portal que dóna a aquest cèntric espai s’accedeix a l’església de la Mare de Déu de l’Assumpció, l’element més destacat i vistós de la qual és l’esvelt campanar, objecte d’una recent restauració, al degradar-se la pedra arenosa emprada en la seva construcció, que data del segle XVIII en el seu acabat actual, d’estil neoclàssic, si bé la seva base va ser erigida ja durant l’onzena centúria. Segons el pla inicial, s’havia de bastir un campanar bessó, arrencant de l’altre costat de façana, però la crisi de la fil·loxera ho va fer impossible, per motius econòmics. Encara que únic i desaparellat, però, aquest que avui podem apreciar és digne d’admiració, tant per la seva alçada de 40 metres (el més alt de tota la Noguera i un dels més alts de Catalunya) com per la seva elegància i gracilitat, prim com un llapis, decorat amb columnes coronades per capitells corintis, encabint un rellotge en què es pot guipar l’hora des de ben lluny i rematat per un templet superior molt airós.

Just davant d’aquesta estilitzada torre de campanes, una preciosa porta de ferro dissenyada per Jonathan Singleton, artesà anglès establert a l’agregat de Butsènit, condueix a un vell carreró entre cases abandonades que està sent condicionat com a escenari futur d’activitats artístiques i culturals. De moment, la jove pintora lleidatana Lily Brik hi ha enllestit el primer d’una sèrie de grans murals que amenitzaran el recorregut.

El restaurant Cal Delme és situat al bell mig de Montgai, en els baixos del local social de davall de la Casa de la Vila, on antigament es guardava la part de la collita amb què els pagesos satisfeien les seves contribucions, coneguda com a delme. Carme López i família hi practiquen una cuina senzilla, casolana i a preus mòdics. Menú diari per 9 euros (obre tots els dies), que els caps de setmana puja a 15, un mica més complet. I la particularitat d’un menú de crisi els dimecres i divendres per tan sols 6 euros. També entrepans, pizzes i plats combinats.

Entre les especialitats, paella, sípia amb gambes, bacallà a la llauna, pop a la gallega, estofat de corder, carns a la brasa, postres de músic, flam al forn, mel i mató, profiterols amb xocolata i un sorprenent gelat de

mojito

.