Clap de garriga

A 45 quilòmetres

de Lleida, desviant-se de l’N-240 a les Borges Blanques, Cervià de les Garrigues ofereix motius suficients per anar-hi a passar un matí o una tarda, recórrer els seus carrers tranquils per admirar alguns casalots antics i monuments dignes d’atenció com l’església o l’ajuntament, a banda d’aprofitar per adquirir oli nou de la temporada a la Cooperativa del Camp, en l’extrem oriental de la població i que aquests primers mesos de l’any obre tots els dies al públic. El centre del nucli se situa a la plaça Major, al mig de la qual trobem una font de quatre costats, quatre piques i quatre canelles, coronada per una pinya de pedra. Davant mateix, s’aixeca la façana neoclàssica del temple parroquial posat sota l’alada advocació de sant Miquel Arcàngel, la qual presenta tres portes, si bé les dues laterals cegades o falses, així com un frontó triangular i un petit rosetó. El campanar, lateral, consta d’un cos superior vuitavat. Pel carrer del Riu (quin riu?) es baixa fins a la Casa la Vila, l’edifici més notable de la localitat. Construït en 1912, tot de pedra vista, sota la direcció de Francesc de Paula Morera i Gatell, arquitecte municipal de Lleida, destaca per les grans dimensions i la forma original. Tres naus amb tres portes, una de les quals havia acollit l’escola, conformen una façana de quasi 30 metres d’amplària. Llàstima que l’estretor del carrer on s’alça n’impedeixi una perspectiva de conjunt adequada. Malgrat successives reformes, conserva la sala d’actes tal com era en un principi. No gaire lluny, cal Manresa és un altre dels casalicis locals que val la pena observar, per mides i antiguitat. La llinda indica un 1793. Pel darrere, inclou un pati amb jardinet i una galeria amb arcades. Per davant dóna al carrer Major, el qual dibuixa una colzada i desemboca al carreró del Portalet, on es pot llegir en una placa collada a la paret un poema sobre Cervià de mossèn Ramon Muntanyola, datat en 1954: “Clap de garriga, / vàlid racó. / Guatlla i formiga, / pa de ronyó. / No et desconsoli / cap averany, / que el preu de l’oli / puja cada any.” Bé, per desgràcia no és ben bé així.

A Cervià va obrir fa nou anys Els Fogons de la Carme, on Carme Mora ofereix dinars de divendres a diumenge i sopars els divendres i dissabtes, en base a plats força elaborats amb productes autòctons de qualitat. Menú de 26,50 euros que dóna opció a escollir de l’extensa carta, on sobresurten especialitats com el timbal de samfaina amb ou ferrat i tòfona de Prades, canelons de foie i ceps amb crema de parmesà, bacallà gratinat al rocafort, peus de porc desossats i farcits amb botifarra negra,

ternasco

amb bolets i trumfes o peixet de vedella (carn de la cuixa) amb tòfona i ceba glacejada. Postres exquisides com maduixes al pebre amb gelat de vainilla o pa de ronyó amb xocolata gratinada, sal i oli. Completa selecció de vins i aigües minerals.