Entre serres i fonts

Just abans d’arribar al parc on brolla el Cardener, un quilòmetre més amunt de la Coma, a peu de carretera, l’hotel Les Fonts del Cardener, fundat el 1971, és una referència obligada a l’hora de triar un lloc per menjar o dormir. Una dotzena d’habitacions acollidores i apartaments dúplex amb llar de foc, dotats de piscina, jacuzzi, pista de tennis i jardí complementen l’oferta d’un restaurant molt recomanable, que consta d’un menjador decorat amb fustes càlides i d’un reservat, on la família Canals ofereix cuina tradicional del país basada en productes de qualitat, sobretot carns o peixos a la brasa i verdures escalivades al caliu. Una suggeridora carta de plats de temporada, un bon menú diari a 12 euros i els caps de setmana, a 20.

La Coma

és una localitat d’un centenar i mig de veïns situada al capdamunt de la vall de Lord, a uns vuit quilòmetres de Sant Llorenç de Morunys. Ocupa una estreta franja al fons de la vallada que clouen per ponent i llevant les serres del Port del Comte i del Verd, enmig d’un paisatge idíl·lic de boscos i prats, amenitzat per la presència de nombroses fonts, les més importants de les quals corresponen a l’aiguaneix del riu Cardener, on ha sigut habilitat un petit parc a deu minuts a peu des del poble per la carretera de Tuixent. Per visitar la Coma, capital administrativa del municipi de la Coma i la Pedra, integrat en bona part per masies, convé deixar el cotxe en un aparcament públic a tocar d’una marquesina d’autobús i de la carnisseria Casa Roseta, on elaboren uns embotits artesanals excel·lents, davant de la veterana fonda Cal Nin. Just pel cantó d’aquest edifici comença a davallar un carreró que mena al centre del nucli, que de seguida fa la impressió de força endreçat, pel mèrit d’uns carrers costeruts enllosats de pedra i adornats amb plantes. Aviat es troba l’església, dedicada a sant Quirze i santa Julita, documentada ja el 1040 i proveïda d’un diminut campanaret lateral, tota discreta de formes i volums, amb la façana de carreus repicats que enclou una porta protegida per dovelles clares i reforçada per uns ferros forjats amb molta gràcia per algun artesà particularment destre. Una porta de ferramenta romànica digna d’admiració. Darrere del temple, es forma una placeta quadrada presidida per una font amb pica, bancs per seure i parterres plens de flors. Davant, la plaça Major, que per les reduïdes dimensions no fa justícia al nom, amb una altra font i més bancs a l’ombra d’un castanyer conformant un mirador. Baixant encara una mica més pel carrer Major, s’arriba a una sinuosa cornisa mirador, delimitada per una moderna barana metàl·lica, puntejada de fanals de fusta de disseny, amb cases a un costat i oberta per l’altre al barranc per on discorre el Cardener, sota una gran penya rocosa, cobert d’una vegetació tan espessa que no deixa veure el corrent, només sentir-ne la remor.