Llac de postal

Tant per la seva ubicació, vora l’idíl·lic embassament, com pel confort d’unes habitacions i espais comuns de decoració exquisida, com la càlida simpatia del personal, com per l’òptima oferta gastronòmica als seus menjadors, interior o exterior, l’hotel Poldo, de tres estrelles, renovat completament el 2009, arran del seu centenari, constitueix la proposta ideal per a una escapada de cap de setmana o unes vacances, tant a l’estiu, com a base d’excursions pel Pallars, com a l’hivern, distant a només 12 minuts dels telecadires de Baqueira pel port de la Bonaigua, ja que obre tot l’any, o simplement un bon àpat de cuina tradicional pirinenca de gran nivell, a preus raonables.

A les portes

de l’amable plana d’Esterri d’Àneu, el bellíssim pantà de la Torrassa, quasi sempre ple a causa de la seva funció reguladora, ofereix molts al·licients als turistes de totes les edats, situacions familiars i interessos. Prenent davant de la gasolinera i el trencall d’Espot, en el sentit contrari, la carretereta en direcció als Berròs Jussà i Sobirà, que passa per damunt de la presa, s’accedeix al nou Pirineus Parc Aventura, on esperen als més petits –i no tan petits– tota mena de jocs i atraccions de dificultat variable, com tirolines, passeres, arbres preparats per enfilar-s’hi, circuits en bicicleta o a peu, punts d’observació de la natura...

Just a tocar de la C-13, sota el monument conegut com el mall de Rotllà, al·lusiu a una llegenda medieval, es troba l’embarcador de l’empresa Roc Roi, que lloga canoes per navegar en aquelles aigües quietes i blaves com un mirall del cel. Una mica més amunt, la carretera travessa el poble de la Guingueta, format per un càmping, unes poques cases particulars i tres establiments d’hostaleria. Pel costat de l’hotel Poldo, davant del qual convé aparcar, es baixa caminant en mig minut fins a la vora de l’estany artificial i l’anomenat pont de Poldo, punt de partida de diferents itineraris pels dos marges, a nord i sud, de duració diversa, tots planers, amb un desnivell mínim, discorrent sovint a l’ombra d’arbres característics del bosc riberenc (freixes, salzes, xops, salanques, verns...), per un caminet perimètric senyalitzat i tota l’estona amb vistes amenes, sovint bucòliques, de postal. El més curt suposa encara no mitja horeta, anant fins al pont de Badia per un cantó i tornant per l’altre. Ara bé, qui tingui ganes de trescar fort pot pujar fins al llogaret de Dorve (dues hores en total) o fer la ruta del Castellot (quasi cinc).

També val la pena fer el tomb sencer, o almenys un tros, a la Mollera d’Escalarre, l’aiguamoll a la part alta de l’embassament, o descobrir els 17 nius de metralladores i el búnquer d’artilleria construïts després de la Guerra Civil, prop d’una torre de fusta per espiar la fauna aquàtica (per accedir a la cambra formigonada on es guardava el canó, cal demanar-ne la clau a l’hotel Poldo).