Casa endins

En un carreró

del pinyol d’origen i traça medievals d’Esterri, l’anomenada Casa Gassia, edificació típica resultat de sumar annexes a còpia d’anys, construïda al segle XIX i habitada fins a principis de la centúria següent, acull des de fa ja un parell de dècades un Ecomuseu de les Valls d’Àneu de visita obligada –és un dir, deixem-ho en molt recomanable– que constitueix una immersió en la quotidianitat dels pobles pallaresos, i per extensió de bona part del Pirineu, com a mínim català, tant pel que fa als aspectes més pròpiament domèstics com a les formes de vida tradicionals –treball, esbarjo, salut, alimentació, relacions humanes– imperants en aquelles contrades de muntanya abans de l’arribada dels nous aires que la van transformar a fons, a partir de 1950. L’horari d’obertura d’aquest equipament que ha dinamitzat la cultura local i la recuperació del patrimoni al nord del Pallars, gràcies a tot un seguit d’iniciatives clarividents i activitats complementàries, és entre dilluns i dissabte de 10 a 14 i de 17 a 20, els diumenges d’11 a 14. Més informació al 973626436 o www.ecomuseu.com.

Les visites guiades duren uns tres quarts d’hora i comencen amb un audiovisual a l’antiga corralina dels porcs sobre l’arquitectura popular pallaresa i el dia a dia en un d’aquells habitatges de famílies, en general extenses i nombroses, que subsistien de la pagesia i la ramaderia. A continuació s’emprèn el recorregut pels diversos espais de la planta ran de carrer i del pis, moblats i decorats amb peces de l’època que s’hi ha anat afegint fins a conformar una mena de museu etnològic. A baix: graner, celler, rebost, un teler artesanal... A dalt, després de pujar per una escala de fusta: menjador amb taula gran i armaris contenint la vaixella, coberteria i terrissa, a banda d’un rellotge de peu francès passat fent contraban; cuina amb foc a terra proveït de cremalls i aigüera de pedra de pissarra; alcoves amb rentamans i orinal, a més d’escalfallits i baguls de roba com la imprescindible caixa de núvia... El cap de casa era un territori reservat per guardar cols o fesols i trastos vells. Al cantó, un bastiment que allotjava a la part baixa la quadra i a l’alta el paller, habilitat ara com a sala d’exposicions temporals.

De pas cap a l’Ecomuseu i tocant de l’església d’Esterri, la fonda Agustí és una de les més veteranes del Pallars, oberta al segle XIX. El seu caràcter tranquil, acollidor i familiar dóna raó al lema publicitari que aspira a fer-hi sentir el client com a casa, si bé amb l’al·licient extra d’una oferta culinària força digna, servida en un menjador espaiós que dóna a un jardí interior. Menú a 16,50 euros i carta amb plats de tota la vida: sopa de galets amb mandonguilles, olla pallaresa, girella, canelons, trinxat de col amb rosta i botifarra negra, truita de riu, bacallà amb samfaina, guatlles amb bolets, peus de porc guisats, costelles a la brasa, entrecot de vedella bruna, flam o pastissos casolans, fruita seca amb moscatell...