Una ermita, quatre noms

Al capdamunt

d’un turonet situat just abans d’arribar a Alins, a cosa d’un quilòmetre del poble, s’aixeca una bella ermita designada indistintament amb els quatre noms en català del sant de la seva advocació: Quirze, Quiri, Quir o Quirc, coincident aquesta darrera amb la que s’alça per damunt de Durro, a la vall de Boí. Kèrykos, tal com es pronuncia en grec, també anomenat Cir o Ciriac, fill de santa Julita o Julieta, va ser un màrtir de Tars del segle IV, conegut en francès com a Cyr, en castellà i italià com Quirico.

Per pujar fins a Sant Quirze o Sant Quiri o Sant Quir o Sant Quirc, convé aparcar el cotxe en un petit eixample de la carretera vora l’escola, a l’entrada d’Alins pel sud, i enfilar tot seguit un corriol de 400 metres sembrat de trossos de pissarra de color ferruginós, el mateix del rocam de totes aquelles muntanyes, que de seguida agafa altura i ofereix àmplies perspectives paisatgístiques, fins a assolir en cosa de deu minuts el cim bombat i tot verd d’herba, si no hi ha neu, a 1.106 metres d’altitud, on va ser erigit el petit temple romànic objecte d’una acurada restauració el 1987 per part d’una colla d’entusiastes del patrimoni arquitectònic de la Vallferrera. Probablement es tracta de la capella del castell enderrocat el 1513 per ordre del duc de Cardona.

D’una sola nau i reduïdes dimensions, l’edifici presenta com a element artístic més rellevant les arcuacions llombardes que decoren l’absis únic. Per una porteta de mig punt sempre oberta –uns lladres no hi podrien robar res, allà dins– s’accedeix a l’interior amb el sòl sense enllosar, petits orificis als murs i un sostre de fusta sostingut per bigues i un cavall del mateix material. Part de fora, destaquen una font de pedra, una escultura de ferro forjat signada per Xavier Martí que recorda que en aquell punt es planta la falla major cada nit de Sant Joan i una taula amb bancs per fer pícnic o seure a extasiar-se amb l’extens panorama, des del bosc de Virós fins als pics pelats de la capçalera de la vall, passant pels vessants rocallosos de to rovellat de l’altre cantó de riu, que discorre sinuós entremig d’una arbreda frondosa.

A baix a Alins, tocant de l’església, l’antiga fonda Llesuy, convertida en el modern hotel Salòria, crida l’atenció per l’espectacular façana de regust muntanyès. Una vintena de confortables habitacions i uns quants apartaments, així com un restaurant que no tanca cap dia de l’any, especialitzat en cuina tradicional pirinenca, començant per esmorzars de forquilla i seguint pels dinars de menú o carta: embotits i formatges comarcals, escudella pallaresa, bacallà amb samfaina, carns a la brasa, civets de caça (cabirol, senglar, isard, daina), galtes estofades, corder al forn, truita de riu o d’ous amb bolets, pollastre amb panses i pinyons, costelles de porc confitades, crema, mel i mató, arròs amb llet, filiberto...