Ruta de guaita

A tan sols 3 quilòmetres del pilar d’Almenara, la carretera d’Agramunt a Tornabous passa per Almenara Alta. Distant uns 300 metres d’aquest poblet enlairat, Cal Canela és una finca rural –cereals, fruita seca i dolça, apicultura– que ofereix dues possibilitats per allotjar-s’hi, ideal per a grups, colles o famílies: Casa de l’Era, amb una vintena de places, i El Bosquet, amb capacitat fins a estadants. Decoració rústica, mobles confortables, piscina, jardí amb barbacoa, sala de jocs, un petit bosc, tranquil·litat i vistes excepcionals. L’antic magatzem acuradament restaurat (terra de rajoles hidràuliques, bigues de fusta, parets de pedra picada) pot acollir tota mena de convits, festes i celebracions.

L’ajuntament

d’Agramunt, a través d’un projecte Feder-Ponent Actiu i el suport del Consell de l’Urgell, enllestia aquest passat desembre la senyalització d’una nova ruta a peu entre la vila torronaire i Castellserà, tramuntant i resseguint després en part la serra de Bellmunt-Almenara, que durant una bona estona es careneja amb vistes espectaculars als dos vessants. Un total aproximat de 15 quilòmetres, que requereixen una caminada d’unes tres hores, prolongables segons la duració de les aturades. En aquest sentit, resulta gairebé obligat aprofitar per enfilar-se al pilar d’Almenara, que es troba cap a la meitat del trajecte, al final d’un corriol d’uns cent metres des de la carretera que baixa a Tornabous. El pilar d’Almenara és una torre rodona de guaita, i també possiblement de defensa, vestigi d’un antic castell medieval, justament amb les ruïnes de l’ermita romànica de Sant Vicenç, allà mateix a la vora, aixecat estratègicament al capdamunt de la referida serreta, a uns 450 metres d’altitud. Aquest formidable cilindre de pedra va ser construït entre els segles XI i XII amb unes parets de dos metres de gruix, 15 metres d’alçada, una distribució en dos pisos coberts per voltes i una porteta a mitja altura com a únic accés a l’interior, hores d’ara visitable gràcies a escales i plataformes metàl·liques, per tal de dificultar que hi poguessin entrar en el seu moment els possibles atacants. Com que un dels principals al·licients d’aquest alterós monument aïllat és el panorama que domina (al sud, l’extensa plana urgellenca fins a les serres de la Llena, Prades i Montsant; al nord la clotada de la ribera del Sió, les crestes de Mont-roig i Montsec, al fons alguns cims pirinencs), el consistori agramuntí ha instal·lat als seus peus una taula que permet la identificació dels diversos referents geogràfics observables. Un altre es troba a l’aparcament habilitat fa poc, ran de carretera, al costat d’un plafó informatiu sobre la flora i la fauna estepàries de la serra isolada entre camps regats (timoneda, àguila daurada, sisó...), l’arquitectura popular en aquells rodals (marges de pedra seca, cabanes de volta) i la transformació del paisatge rural arran de l’arribada de l’aigua del canal d’Urgell, en 1862: conreus de regadiu i arbres riberencs com ara xops, àlbers, salzes, plàtans o freixes.