Amor panoràmic

Finalitzada

la reforma d’alguns carrers del nucli històric enlairat de les Borges Blanques, entorn del temple parroquial (Santa Vedruna, Carnisseria, Abadia, etcètera), val la pena desplaçar-se fins a la capital de les Garrigues per tal de fer un tomb pel centre de la vila, que ofereix també altres novetats, com l’encertat canvi de nom de la fins fa poc plaça de la Constitució, ara de l’1 d’Octubre.

La passejada podria començar per un Passeig, el del Terrall, denominació oficial del poètic parc urbà on conviuen espais enjardinats amb dues basses d’aigua al voltant de les quals resulta força agradable de caminar, encara que els plàtans de les vores es vegin ara a l’hivern tan despullats. Tot seguit, emprenent la lleugera pujada del carrer de la Bassa, s’arriba a la referida plaça amb aire i funcions de plaça Major, que és allargassada i porticada, construïda a partir del segle XV, on poden ser admirats alguns casalots antics de façanes evocadores, entre els quals el que acull l’hostal Benet, que havia sigut ajuntament i molí d’oli, amb elements externs i interiors de gran interès, com els petits bancs a banda i banda de les finestres coneguts com festejadors.

Girant a l’esquerra, de seguida es troba l’Espai Macià, de visita molt recomanable, mentre que a la dreta s’alça la mola impressionant de l’església de l’Assumpció, neoclàssica del XVIII, amb portada de frontó sobre pilastres i un campanar esvelt, culminat per una llanterna que li confereix aspecte de far quan s’il·lumina en fer-se fosc, visible des de molt lluny. Pel cantó de llevant de la fàbrica, la Costa de Mossèn Just s’enfila fins al carrer del Castell Alt, on se situava la fortificació medieval origen de la població.

Fa uns mesos el consistori hi va instal·lar un original mirador, consistent en una estructura de ferro emmarcada per una mena d’arc quadrat i un banc elevat de dues places al mig per seure-hi en parella a contemplar el paisatge (vall de la Femosa, carretera, canal arbrat, via del tren, els pobles aturonats de Puiggròs i Arbeca, la plana d’Urgell, Montsec i, en dies clars, el Pirineu), com un festejador amb bones vistes, alternativa panoràmica per als enamorats als romàntics bancs del Terrall.

Als baixos del casal de la plaça 1 d’Octubre bastit al segle XV que alberga l’hostal Benet, els joves Francesc Xavier Benet, a la cuina, i Sílvia Castelló, a la sala, regenten un restaurant de gran nivell, recomanat en successives edicions de la Guia Michelin. Alta gastronomia executada amb art, sensibilitat i amor a l’ofici i als bons productes de la terra, començant per l’extraordinari oli garriguenc. Menú degustació a 39 euros i carta amb plats la simple enumeració dels quals ja fa salivar: tomaca de foie, rissotto de botifarra negra i bolets, caneló glacejat de vaca amb pasta fresca, verat amb pebrot escalivat i garum d’arbequina, peus de porc amb emulsió d’albergínia... Postres molt treballades i originals.