L'església dels pagesos

L’amic

Adrià Marquilles, que va ser molts anys alcalde de l’extens municipi de Plans de Sió, que inclou onze nuclis habitats, amb poc més de mig miler de veïns en total, i president del Consell Comarcal, publica dos articles seguits a

La Veu de la Segarra

sobre l’església de Pelagalls que fan venir ganes de tornar a aquell poblet enlairat, d’unes trenta ànimes, per admirar-ne l’església, declarada monument historicoartístic l’any 1982, el primer a ser reconegut per la Generalitat recuperada.

Documentada el 1090, si bé erigida en la seva forma actual el 1180, Sant Esteve de Pelagalls és una “obra feta per pagesos”, en paraules de Marquilles, segurament repobladors baixats del Pirineu que s’havien assentat a la vall del Sió. La reforma del temple a partir de 1967, impulsada per mossèn Agustí Segura i seguida pel seu successor, mossèn Maurici Cirera, recordat en una placa com a promotor de la restauració de diversos edificis religiosos al municipi, seria possible gràcies al treball a jova del veïnat, raó que porta a afirmar a qui signa els dos referits articles que “continuava així l’autoria dels pagesos en la seva construcció”. La implicació a partir de 1982 de la Generalitat permetria restaurar la bella portada emprant un nou producte alemany denominat

minéros

, combinat amb la pedra natural. Una intervenció delicada a càrrec de cinc operaris dirigits per l’escultor Herbert Müller-Pröls, amb el resultat espectacular que els visitants poden constatar: “La portada semblava que tornava a l’any 1180 amb l’església acabada d’estrenar”, conclou l’exalcalde, que no s’està de qualificar-la de “joia del romànic”. En destaca la decoració rica i variada, però alhora sòbria, amb motius geomètrics, vegetals i zoomòrfics, com els quatre galls toponímics del timpà, presidit per la figura hieràtica del sant titular dins d’una màndorla, flanquejat per un parell d’apòstols o àngels a cada cantó.

Fent el tomb a la fàbrica, es descobreixen al mur lateral que mira a migjorn una vintena de “rellotges de feina”, qualificats per Marquilles com a “misteris de la gnomònica”, a més d’un absis elegant i un petit fossar al darrere amb esteles funeràries discoïdals, des del qual s’obtenen unes panoràmiques que abasten fins a les altes muntanyes d’on provenien els pagesos que van aixecar aquesta petita meravella.

A tres quilòmetres de Pelagalls, al poble de les Pallargues es recomana de visitar el castell i menjar a Lo Cafè de les Pallargues, el local social on Sisco Solà i Carme Balsells porten ja deu anys servint esmorzars i dinars de dilluns a dissabte. Menú per 10 euros, dissabtes 13, amb plats molt ben cuinats com la deliciosa patata mascarada (amb botifarra negra), espaguetis amb pernil i trompetes de la mort, crema de carabassa amb cruixent de cansalada, cues de rap amb salsa d’ametlles, rodó de vedella, unes galtes de porc al forn que es desfan a la boca, llonganissa a la brasa, flams casolans d’ou o formatge, mel i mató... Dijous, paella. El pa, boníssim, se’l fan ells, amb blat i espelta. Cerveses artesanals.