Ve de tres pams

Novetats

a Vilagrassa. L’ajuntament hi ha instal·lat sis plafons d’informació turística amb un mapa on s’indiquen els punts d’interès de la població i les fotografies corresponents. A banda d’alguns casals antics de portes adovellades i finestres renaixentistes que s’arrengleren al carrer Anglesola, com cal Boté o cal Giró, el monument més interessant és l’església parroquial, que compta amb dos elements arquitectònics dignes d’esment, la portada pel seu mèrit artístic i el campanar per la seva insòlita inclinació.

La portada de Santa Maria de Vilagrassa és un dels exemples més destacats de l’anomenada Escola de Lleida d’escultura romànica. Impressiona la seva decoració bigarrada amb proliferació d’arquets, sanefes, ziga-zagues i puntes de diamant, a més de motius vegetals i representacions del llibre del

Gènesi

. Al damunt, una fornícula amb una imatge de sant Bartomeu, rèplica de l’original gòtica que contenia fins 1936.

El campanar del temple presenta un desplom del cim respecte de la base d’uns 80 centímetres, cosa de tres pams, que no és poc. Es tracta d’una torre prismàtica de 24 metres d’altura. La seva decantació es deu al substrat en què descansa l’estructura i adopta un caràcter simbòlic, com a tret distintiu local inconfusible. Erigida entre els segles XIII i XVI, en un estil de transició del romànic al gòtic, tal com en donen fe les diferències entre els seus finestrals, amb arc de mig punt o apuntat segons les diverses èpoques de construcció (la cara sud en disposa d’un de cada classe), hi criden també l’atenció les curioses gàrgoles de cares monstruoses per expulsar l’aigua de pluja. Recentment ha estat enllestida l’última fase de la seva restauració, que comportava restituir els carreus malmesos, il·luminar el conjunt i fer accessible l’accés al seu interior fins a la planta superior, on s’ha instal·lat un marxapeu amb funcions de mirador, des d’on es domina un vast panorama de tota la plana, des de la serra de la Llena i la vall del Corb fins al Montsec i el Pirineu, a més de la conurbació de Tàrrega allà a la vora. Per enfilar-s’hi, cal trucar abans a l’ajuntament (973311162) i, amb una mica de sort, l’alcalde en persona, l’amable i culte Jordi Serés, farà de cicerone de la visita.

D’aquí a tres anys, en farà cinquanta que l’andalús Julián Pérez i la gallega Maria Martínez van posar en marxa el restaurant Catalunya (Casa Pérez), davant mateix de l’església de Vilagrassa, regentat ara per la seva filla Núria amb el seu marit Manuel Ortega. Obert tots els migdies excepte els dilluns i també els dissabtes al vespre, ofereix cuina autòctona molt ben feta, sobretot a la brasa: esqueixada de bacallà, ceps saltejats, remenat de bolets, escalivada amb anxoves, carpaccio de vedella al parmesà, canelons, caragols a la llauna, cabrit (l’espatlla a la brasa, fregit amb alls tendres o arrebossat), entrecot,

steak tartar

, escalopa a la milanesa... Menú els feiners a 14 euros, caps de setmana a la carta.