Estimaocells a Vallbona de les Monges

Sortint de Vallbona de les Monges en direcció a Rocallaura, passats uns 200 metres del restaurant El Tallat, a la cruïlla amb la carretera que trenca cap a Nalec, es pot descobrir un nou al·licient per visitar la plàcida i recòndita vall del Maldanell o almenys perquè el sorprès viatger s’hi aturi a fer un cop d’ull i tirar unes quantes fotos. Es tracta d’una parada de terra campa poblada per uns estranys habitants, en concret mig centenar de ninots estrafolaris de palla, recoberts d’acolorides peces de roba vella reciclades i cofats quasi tots per un barret. La veritat és que aquella colla fa impressió, però més que no pas por inspira afecte i tendresa, sobretot a la fauna volàtil, perquè són la versió amable, alegre i amistosa dels clàssics espantaocells dels contes (o dels camps de la nostra infantesa, avui dia caríssims de veure en l’àmbit rural). El seu objectiu és atreure els moixons en comptes de foragitar-los, oferir-los refugi i fomentar d’aquesta manera la biodiversitat. De retruc, constituir un reclam estètic, en tant que manifestació artística popular, així com turístic, a afegir al ric patrimoni cultural i natural de la branca urgellenca de la ruta del Cister. A més a més, considerant que cadascun dels singulars personatges ha sigut construït per una família del poble, la qual segueix tenint cura del seu manteniment, i que de tant en tant s’hi celebren trobades dels diguem-ne pares de les criatures, la iniciativa aconsegueix de passada millorar la relació comunitària.

Els primers estimaocells van ser plantats en 2012 a instàncies del metge i naturalista Eduard Viver, antic caçador reconvertit, que continua impulsant l’original projecte a través del blog

La caseta de l’òliba

, des d’on es propugna l’expansió de la idea a d’altres pobles i ciutats, així com l’atenció a espècimens diferents del regne animal com les granotes, salamandres, sargantanes i altres amfibis de l’anomenada bassa de cal Pons, a Vallbona mateix. La col·locació de caixes niu i menjadores de fusta entremig de les gracioses figures estàtiques ha propiciat l’acostament d’exemplars de distintes espècies ocellaires de noms tan bonics com mallerenga, pinsà, picot, pit-roig, gratapalles, tallarol, cargolet, garrafó, griva, merla, trencapinyes o tord.

Art líquid Cooperativa del Camp c/ Nou, 2, 973330261, Vallbona de les Monges

Tornant des del tros dels estimaocells cap a Vallbona, de seguida es troba el restaurant típic El Tallat, on val la pena aturar-se a dinar. Una mica més enllà, a peu de carretera mateix, la Cooperativa del Camp, que en 2017 va celebrar el centenari. Els dimecres de 16 a 20 hores, els dissabtes de 10 a 14 i els diumenges al matí mentre dura la campanya (fins a la Setmana Santa) s’hi pot entrar a adquirir productes com un excel·lent oli verge extra comercialitzat sota el poètic lema de “Gotes d’art”, en ampolles de vidre o garrafes de plàstic de diverses mesures, pots d’olives arbequines, vi, vinagre, vermut, mistela o mel, entremig de maquinària antiga preservada, com una bomba manual per treure el vi.