Lloc o fulla?

El 2007 de la Fuliola pren el nom de l’any en què el cuiner Josep M. Forn i la seva esposa, Marta Farré, van posar en marxa el restaurant, inaugurat en 2008. Local modern, diàfan i espaiós, a peu de carretera, que compta amb un celler a la vista molt ben nodrit. De fet, han guanyat diversos premis a la millor carta de vins. Obre només als migdies, excepte els dilluns. Menú diari a 15 euros, els dissabtes 18. Diumenge, a la carta. Cuina de gran nivell amb plats com amanida de llagostins, coca de ceba amb foie, perdiu a la vinagreta, cassola de tupina amb samfaina, milfulls de bacallà, cuixa d’ànec amb fruits vermells, peus de porc desossats amb botifarra negra i bolets, carns a la brasa, pastís de poma amb gelat de canyella...

Dues

teories etimològiques provarien d’explicar el topònim de la Fuliola: la paraula àrab

al-folia

, que significa

lloc

, i la similitud fonètica amb

fulla

, reflectida a l’escut local, renovat fa poc.

Disposada al llarg de la C-53 que va de Tàrrega a Balaguer, aquesta pròspera localitat d’un miler d’habitants, als quals cal afegir els dos centenars de l’agregat de Boldú, pertanyent al municipi, ofereix a qui la travessa en cotxe la mateixa impressió esbatanada i sense gaires arrels de la majoria de nuclis poblats de la plana urgellenca, però val la pena aturar-s’hi una estona per comprovar que no és ben bé així. Al cantó sud de la carretera, on convé aparcar, es descobreixen després de caminar un parell de minuts els primers testimonis de l’embrió urbanístic d’origen medieval, construït a partir de finals del segle XI, en forma de vila closa emmurallada, que fins al XVI no s’expandiria extramurs, cap a l’anomenat Raval.

La plaça de l’Església adopta un perímetre irregular, amb l’edifici distingit de Cal David al número 21 i una triangle elevat al mig que acull set plataners, una font, bancs per seure i una estela de pedra amb la inscripció “Als donants de sang de la Fuliola i Boldú, 2010”. El temple és senzill, amb campanar quadrat lateral culminat per un teuladet punxegut, una graciosa portada amb la data de 1783, consistent en pilastres adossades al mur i una fornícula al damunt, flanquejada per un pi a cada cantó. El carrer Domènec Cardenal, en record de l’enginyer del canal d’Urgell, dibuixa per aquell costat la corba de l’antiga muralla i mena a la Placeta que hi havia a l’interior, on es poden veure un casal vuitcentista i un altre potser encara anterior, amb la porta dovellada, hores d’ara abandonat. Un altre casalot en un estat similar, entre gòtic i renaixentista, presideix la contigua plaça Major. Per un pintoresc carreró cobert en part se surt al portal d’aspecte compacte i defensiu, integrat en una casa, evocador de l’època feudal, davant d’un espai obert que compta amb una font de ferro amb quatre aixetes, quatre piques i quatre fanals, així com un monument de pedra d’un pagès amb l’aixada a l’espatlla i una pagesa empunyant una falç.