Al nivell de l'àngel

Per anar-hi des de Lleida, en vint minuts de plàcida conducció per entremig d’un paisatge elevat de sòbria bellesa, cal arribar al final del tram existent d’autovia de Vielha i seguir aproximadament un quilòmetre cap a Almenar, però sense necessitat d’entrar a la vila, tot i que després valdrà la pena baixar-hi a fer un tomb. De seguida es veu allà mateix, al cim d’un turó pelat, l’única vegetació del qual consisteix en un herbassar ressec, mates de timó i quatre pins replantats, la silueta quadrada i mig debolida del darrer vestigi de la fortalesa aixecada pels sarraïns, motiu de la seva denominació popular com a castell dels moros.

Es tracta d’una antiga torre de guaita, construïda en efecte pels guerrers de la mitja lluna, i que amb tota probabilitat seria l’origen etimològic de la localitat: en àrab, al-manàr significa justament torre de guaita. Consta que el Cid, mercenari en aquell temps del rei mahometà de Saragossa, la va conquerir el 1055 a Al-Mundir, senyor de la taifa de Lleida. I que en 1093 passaria a mans cristianes, en concret del comte urgellenc Ermengol V. Amb els segles, esdevindria escenari de cruentes batalles en el decurs de les guerres successives, com la dels Segadors o la de Successió. Refeta en 1874, els combats de 1938 li suposarien l’estocada fatal, reduïda en l’actualitat a la condició de ruïnes històriques, si bé declarades Bé d’Interès Nacional.

Al monument com a tal no hi ha gran cosa a veure, la veritat, més enllà de les restes dels murs amb espitlleres, però la vista que es domina des d’allà dalt mereix ser qualificada d’espectacular. Al davall, el laberint de carrerons i el mosaic de teulats de la part vella i alzinada de la població del Segrià. Just al davant i si fa no fa a la mateixa altura, l’àngel de bronze que culmina l’esvelt campanar de l’església gòtica de fàbrica catedralícia i cimbori admirable. Al sud-oest, l’ermita de Sant Sebastià. A ponent, l’allargassat altiplà del Sas, anomenat aquí simplement el Pla. A llevant i a migjorn, l’extensa planúria feraç que s’estén del Montsec al Montsant i la Llena, amb el curs serpejant i arbrat de la Noguera Ribagorçana en primer terme. Al nord, els cims pirinencs, el nucli d’Alfarràs i també un tros de la presa del pantà de Santa Anna. Un panorama majestàtic, portentós.

Hi canten els àngels Restaurant cafeteria El Cau Plaça Catalunya, 3-5, Almenar, 973770944 A baix al centre d’Almenar, el restaurant cafeteria El Cau, regentat des de la seva fundació en 2014 per Josep González i Lídia Marín, obre tots els dies fins després de dinar i també els caps de setmana als vespres. Cuina casolana de qualitat. Menú dels feiners a 10 euros, el doble dissabtes i diumenges. Amanides tèbies, tàrtar de salmó, pop a la crosta o a la gallega, arròs negre o de peix, paella amb sípia i carxofa, llom de tonyina, bacallà amb allioli i ceba caramel·litzada, carns a la brasa, torrades (deliciosa la de poma i foie), pizzes, hamburgueses, pastissos i crocant artesà, coulants de quatre classes... A la vora mateix, hi tenen una botiga de pa, coques de recapte, conserves, menjar preparat i gran assortiment de vins. Terrassa exterior.