Fàbrica de llum

Des de fa tres anys es pot recórrer per fora i per dins la central hidroelèctrica de Talarn, als peus de la presa del pantà de Sant Antoni, anomenat així per l’advocació d’una ermita romànica al congost de Susterris que va quedar negada per l’embassament, com el mateix congost. Les visites, guiades, una autèntica lliçó d’història, duren una hora i mitja. Costen 4 euros per adult, 3 formant part de grups. S’efectuen els dissabtes a les 10 h i a les 11.30 h. Durant l’estiu, també els divendres en el mateix horari. El punt de partida és la porta exterior, al final d’una pista asfaltada d’un quilòmetre que surt de la carretera de Tremp a Vilamitjana i puja pel cantó del canal de Gavet, seguint els indicadors.

La central de Talarn, que bé podríem definir com una fàbrica de llum, és un conjunt d’edificis de color groc crema amb rivets blancs, que en certa manera recorda un temple o un palau russos. Les obres hi van començar el 1912 i es va posar en funcionament quatre anys més tard. L’interior de l’antic taller electromagnètic acull l’exposició El Pallars il·lumina Catalunya, que per mitjà de panells i pantalles informa sobre l’impuls que la nova font d’energia obtinguda a la comarca a principis de segle XX va suposar per a la indústria catalana i també a la pròpia realitat pallaresa, tant econòmica com demogràfica, per exemple l’obertura de vies de comunicació, com cultural i antropològica, referida a les formes de vida. S’hi examina el paper de l’enginyer precursor F.S. Pearson o del diputat Emili Riu, de les empreses La Canadenca i Energia Elèctrica de Catalunya, de la situació i procedència geogràfica dels treballadors (la reproducció d’una tenda de campanya permet intuir el seu dia a dia), així com els treballs a la dotzena de centrals construïdes al llarg d’aquell eix fluvial. Altres vestigis que s’hi poden contemplar són peces de la maquinària original o el primitiu quadre de comandaments fet amb lloses de pissarra.

Gràcies a un elevador és possible admirar en un altre bastiment l’enorme sala de turbines, amb els quatre grups gegantins de turbines Francis i alternadors. Un plafó lateral explica el procés de conversió de l’aigua en quilowatts.

La Florita de Casa Lola de Talarn torna a il·luminar el menjador d’aquell magnífic restaurant obert fa 62 anys amb el somriure que ha recuperat després del tancament del local durant uns mesos per malaltia. Una gran notícia, que cal celebrar pujant fins allà dalt a tastar les delícies que la simpàtica cuinera prepara amb la seva germana Teresa, de bona mà per a les postres. Xolís, girella, formatge de cabra, sobrassada casolana, pa de fetge, esqueixada, pastís d’albergínies, guatlles confitades, arròs de muntanya, civet de cérvol, pastís de formatge amb melmelada de figues o un tiramisú amb ratafia anomenat Pallarès. Tot és boníssim. Obre als migdies i disposa d’apartaments.