Set cases

Poc després d’entrar

a la Vall Fosca, deixant enrere la cruïlla de rius i carreteres de Senterada, i poc abans de la Pobleta de Bellveí, un trencall a mà esquerra condueix en set quilòmetres de revolts costa amunt per una pista asfaltada no gaire ampla però amb cuneta americana, que permet arrambar el vehicle per facilitar els encreuaments, i vistes panoràmiques cada cop més impressionants, a mesura que es va pujant, fins al poble d’Estavill, alzinat a 1.200 metres d’altitud, gairebé a tocar dels núvols.

A l’arribar, convé fer-hi el tomb complet cap a la part posterior, i més alta, seguint la pista fins que l’asfalt s’acaba, on un esgambi amb baldadors facilita l’aparcament i la contemplació del paisatge muntanyós per totes bandes, tancat al sud pel Montsec (en un punt de l’ascensió s’haurà pogut veure afilerats els congosts d’Erinyà i Terradets) i al nord per la cadena de cims de la capçalera de la vall, sobresortint entremig la mola del Montsent. A baix al fons, la Pobleta en miniatura, fent justícia al diminutiu.

Estavill conserva l’estructura de vila –en aquest cas vileta– closa d’origen medieval, visible en el perímetre arrodonit dels murs exteriors del caseriu, en els carrerons coberts en trams inusualment llargs i en els portals d’accés al nucli, format antigament per vuit cases, una de les quals –casa Procurador– ja fa temps enderrocada. De manera que en queden set, que responen als noms següents: Bartomeu, Batllevell, Ferrer, Guimó, Pau, Perutxo i Joanico. Aquesta última és a hores d’ara l’única habitada tot l’any, tres o quatre de les altres només els caps de setmana o per vacances. Amb tot, l’aspecte general és força endreçat, les façanes de pedra repicada, el terra dels carrers de lloses. Tot hi respira calma i tipisme. L’església, damunt de la placeta central, dedicada a santa Llogaia, advocació ben curiosa, llueix campanaret cobert de pissarra. De tant en tant, s’observen grans retrats fotogràfics en blanc i negre dels antics estadants de cada domicili, en el marc del projecte

Caçadors de mirades

. El carreró amb sostre i bigues de fusta que dóna al portal de migdia és encara avui dia usat per aixoplugar ramats, donant raó a l’etimologia: segons Corominas, Estavill prové del llatí

stabellum

, que vol dir estable.

La família Montaner ha aixecat a la Pobleta de Bellveí un modèlic complex hostaler al voltant d’una antiga era típica del país que conserva unes grosses encavallades de fusta, integrat per un restaurant amb dos menjadors d’aire rústic i una casa de pedra vista amb set moderns apartaments rurals acollidors i ben decorats. La carn cuita a la brasa en un racó de l’era –corder xisqueta, llonganissa, girella– és un dels principals al·licients de la carta, juntament amb plats tradicionals com l’escudella pallaresa coneguda allà dalt com a vianda, fideus amb bolets i verdures, trinxat de col i trumfes, cua de bou, melós de vedella, confitat o rebosteria casolana. Menú especial per 18 euros. Diumenge a la nit i dilluns tancat.