Mequinensa i el seu passat miner

La història de Mequinensa està lligada a la construcció de l’embassament de Riba-Roja, el seu Poble Vell i a la mineria. Un passat que hauria acabat desapareixent de la memòria. Per evitar-ho, el 2010 va néixer el projecte Museus de Mequinensa, que ajuda a conservar tot el seu patrimoni històric i cultural. Engloba el Museu de la Mina, el Museu d’Història de Mequinensa, el Museu del Passat Prehistòric i el Poble Vell de Mequinensa.

Així, el Museu de la Mina, situat al cor de la conca minera de Mequinensa, permet als visitants, vestits amb els imprescindibles cascos, endinsar-se a les entranyes de la mina per entendre les tècniques i condicions de la feina. Es conserven 150 anys d’història de l’explotació del carbó a la conca minera i els vestigis del patrimoni industrial de la localitat entre els quals es troba el Camí de Sirga, una forma única i singular de transportar el carbó a través dels rius. Un recorregut per una galeria minera real de més d’un quilòmetre, totalment accessible, en la qual es pot experimentar, en primera persona, el dur ofici del miner.

Per la seva banda, el Museu d’Història de Mequinensa repassa des dels primers assentaments humans fins a la població actual. El fet que Mequinensa estigui ubicaca a la la confluència de tres rius, l’Ebre, el Segre i el Cinca, ha marcat sempre la història del municipi. El museu recorda el Camí de Sirga, un camí centenari per les riberes dels rius permetent que els llaüts, unes embarcacions típiques del tram baix de l’Ebre, remuntessin el riu mitjançant l’ajuda de la força de l’home i la tracció animal. Precisament, aquest indret va servir per donar títol a una de les novel·les més emblemàtiques de la literatura catalana, Camí de Sirga, el gran llibre del fill de Mequinensa Jesús Moncada. En els darrers anys s’han recuperat els vestigis de l’antiga Mequinensa que va desaparèixer sota les aigües i s’han convertit en un destí gairebé obligat. Aquí hi ha també una ruta literària dedicada a Jesús Moncada, on els visitants poden recórrer alguns dels escenaris narrats per l’escriptor. A l’últim, el Museu del Passat Prehistòric recorda els vestigis neolítics i de les Edats de Bronze i Ferro, entre d’altres.