Imatges del goig

Fins al 7 de setembre és més fàcil accedir al dedins de l’església romànica de Sant Víctor, al capdamunt del poble pallarès de Saurí o Seurí, gràcies a les visites guiades que fins aquell dia organitza l’entitat Peperepep de turisme cultural. L’horari és dimarts i dijous a les 5 i les 6 de la tarda, dissabtes a les 12 i la 1 del migdia, les 5 i les 7. Per informació i reserves, al 677 701 820 o info@esglesiaseuri.cat, on també caldrà consultar les hores de visita a partir de la data esmentada.

Per anar fins a aquell nucli de la vall d’Àssua, cal trencar a mà esquerra poc abans de Llessuí i seguir un quilòmetre i mig, passant per Bernuí. Havent aparcat en una placeta a l’entrada, caminar costa amunt un parell de minuts fins al temple parroquial. Un cop traspassada la porta, comença la sorpresa. Els murals del pintor avantguardista Santi Moix, nascut al Vallès i actualment resident als EUA, que durant molts anys ha estiuejat en aquest vilatge pallarès, omplen la nau i les capelles de colors vius i de llum (el projecte global ha comportat també un nou sistema d’il·luminació, arranjar el terra i col·locar nous bancs). L’explicació de la guia s’efectua sobre un fons musical i abasta des del context geogràfic i històric fins als detalls del treball pictòric de Moix i els seus col·laboradors, entre els quals mereix ser destacat Víctor Pérez Porro. Responent a una petició dels veïns i amb el permís del bisbat d’Urgell, l’artista de renom internacional ha dedicat cinc anys d’estudis i un mes i mig de feina efectiva amb els pinzells a una obra tan original, que no deixa indiferent. La idea era introduir la natura dels voltants a l’interior d’aquell espai sacre. El resultat: un esclat cromàtic i sensorial. Conservant les imatges dels sants, com la del patró mateix, s’hi han afegit elements com l’enorme flor de porcellana que presideix el presbiteri, concentrant tota la bellesa en un intent d’explicar el misteri de la transcendència. Els frescos s’alternen amb paraules de Francesc d’Assís o del papa Francesc i poemes de Foix, Estellés o Kavafis. Uns versos força adients d’aquest últim evoquen “les meves fantasies, les meves recordances, les imatges del goig”.

Al restaurant Casa Joana, 42 anys obert, situat al cantó mateix de la cruïlla de la carretera de Llessui que trenca cap a Saurí, les sensacions no són tan visuals com a l’església de Sant Víctor sinó palatals. No s’hi gaudeix tant de les imatges (tot i que la majoria de plats es mengen pels ulls) com del gust dels aliments, bona part comarcals, en consonància amb la cuina típica del local, començant per uns entrants pantagruèlics: pa amb tomaca, allioli de codony, formatge de cabra, xolís... Les especialitats són l’escudella, els ous ferrats amb mel i pinyons, bacallà amb samfaina, peus o confitat de porc amb bolets, senglar estofat, espatlla de corder al forn, prunes al conyac o cafè pallarès, amb ratafia.