Mall i mirall

Al llarg poema

Canigó

,

que va descrivint entre l’èpica i la geografia els paratges pirinencs, Jacint Verdaguer escriu els versos següents: “Tot baixant pel pla d’Esterri, / pel camí que baixa a Gerri, / malclavada en un llis d’herba / ha obirat férrea i superba / la gran massa de Roland”. A

La cançó del raier

, el capellà poeta tornava a referir-s’hi en una estrofa: “Un matí la gent d’Esterri / m’alça el coure tot cridant / que m’enduia cap a Gerri / lo feixuc mall de Roland. / Jo, veient que al meu darrera / tota la gent s’esparvera, / part damunt de la ribera / lo llencí del riu estant”.

Què era aquest mall o massa a què al·ludeix mossèn Cinto? Bé, si fem cas del que n’explica Pep Coll a la

Guia d’indrets mítics i llegendaris del Pallars Sobirà

, es tractaria de l’eina sobre la qual el forçut Rotllà, un cavaller fabulós al servei de Carlemany, hauria forjat la seva no menys fabulosa espasa, portat fins aquí pel seu lloctinent Otó després que l’heroi morís a Roncesvalles lluitant contra els sarraïns. Per la seva banda, Joaquim Morelló, en un treball llegit el 1904 al Centre Excursionista de Catalunya, publicat com a separata del butlletí de l’entitat i editat en facsímil el 1997 per Garsineu, ens acaba d’aclarir més o menys la misteriosa presència d’aquell “troç de ferro que surt de terra uns setanta centímetres a la dreta del camí, ab totes les aparences d’una fita de terme”. Morelló també sosté que “la llegenda pel país es que era l’arma que un gegant portava sobre la sella de son cavall y al passar per aquest lloch li caigué, y per mandra de baixar de cavall preferí deixar-la”.

Al construir la nova carretera, la “ferramenta” propietat del protagonista mític de la cèlebre Chanson de Roland va ser desplaçada i ara es pot veure, davant d’una mena de marc de pedres d’aparença megalítica, com a monument aixecat ran d’asfalt en 1990 per homenatjar tot just Verdaguer, enfront mateix de la superfície aquàtica tan plàcida i blava de l’embassament de la Torrassa, que sembla un mirall en què es reflecteixen el cel i les muntanyes veïnes.

A un quilòmetre del mall de Rotllà en direcció a Esterri, tocant del llac i de la carretera que travessa la Guingueta d’Àneu, el Poldo és un hotel familiar de tres estrelles fundat el 1909 i reformat fa poc. Els detalls decoratius i el tracte amable denoten l’estil i la sensibilitat femenina atribuïble a les germanes Neus i Olga Soler que el regenten. Confortables habitacions amb l’al·licient d’uns esmorzars de muntanya antològics i un servei de cuina impecable, a bons preus, amb especialitats com sopa de pastor, crema de ceps, caragols guisats, carpaccios diversos, truites de bacallà o carreretes, civet de cérvol o sublims estofats de pollastre i cua de vedella amb bolets. Obert tot l’any. Més que recomanable.