La senda de l'amor

L’ideal

d’excursió per als turistes apressats o que no els agrada gaire caminar o bé es fatiguen de seguida. Un tastet de senderisme. Apte per a totes les edats i condicions físiques, famílies senceres, colles heterogènies i parelles mal avingudes pel que fa a les ganes de trescar, és a dir, d’enfilar rutes d’acusat desnivell, pas estret i pedregós, durada desesperant i compensació final incerta. Allò que se’n diu un trencacames, que pot derivar fàcilment en trencacors. Aquí parlem d’un trajecte de tan sols un quilòmetre entre anar i tornar, mitja horeta en total. Una mica de pendent, però res que deixi sense alè. I una gratificació molt alta, considerant l’esforç tan relatiu.

Per la carretera que puja al balneari de Caldes de Boí, just davant de la desviació cap a Aigüestortes, es pot deixar el cotxe a l’aparcament de la Molina. Una vintena de metres més amunt, coincidint amb el curs del riu de Sant Nicolau, un cartell indica: Camí dels enamorats. El nom no pot ser més suggestiu i temptador. I té una explicació plausible, si bé no gaire acadèmica: es veu que les noies de servei al veí xalet de la Farga, construït per FECSA per acollir Franco però freqüentat sobretot pels directius de la companyia, anaven a passejar amb els seus pretendents a aquella raconada discreta que propiciava la intimitat, fins al punt de rebre la denominació popular de Caminito del amor, que sonava a títol de tango, bolero o

ranchera

, catalanitzat més tard en el romàntic topònim actual.

L’itinerari és deliciós, un compendi de paisatge muntanyenc concentrat. En poca estona, fins que conflueix amb la carretera de dalt, s’hi troben trams de bosc frondós, fonts ferruginoses, cascades que es despengen des de tarteres situades molt amunt, pontets de fusta per salvar el corrent fluvial que baixa alegre i saltironant entre roques, malgrat ser al seu tram últim. Freqüents bancs de pedra permeten seure de tant en tant a reposar o... a festejar. Successius cartells informen sobre les espècies botàniques (avellaner, boix, faig, bedoll, pi roig) i zoològiques (truita de riu, merla d’aigua, esquirol) habituals en aquell bucòlic paratge, travessat tan de pressa que l’experiència es fa curta. Breu i intensa com la passió amorosa.

La Formatgeria de Taüll, just darrere de la bella església romànica de Santa Maria, obre cada dia en temporada i des de la Puríssima fins per Setmana Santa només dissabtes i diumenges. Regentada per Sònia Badia i un vocacional Rubén Farelo, té a la venda la selecta producció de formatges de cabra elaborats artesanalment per ell en una granja-obrador situada a baix a l’entrada del poble, amb llet natural sense hormones de ramat propi, seguint mètodes ecològics. Són de diverses classes, tots boníssims: el Panical Blau suau, un

gruyère

d’alta muntanya, el magnífic Craba de pasta tova, el Truc ideal per a untar o el Serrat curat, tot un clàssic, en peces de distints pes i forma.