Campaners i torronaires

El pretext,

apropiadíssim en aquestes dates, d’anar fins a Os de Balaguer per comprar torrons, brinda la possibilitat de fer un tomb per aquella vila pintoresca de la subcomarca designada amb el descriptiu topònim dels Aspres, que els naturals del país diuen en femení: les Aspres.

La població, situada en un curt trencall de la C-12 que puja des de Balaguer cap al port d’Àger, poc abans del convent de Bellpuig de les Avellanes, a deu minuts en cotxe de la capital de la Noguera, s’arraïma als peus d’un alterós castell conegut antigament com a

Malignum

castrum

pel seu aspecte aguerrit, aixecat al segle XII en un promontori que domina la feréstega vall del Farfanya, sota la rocallosa serra de la Guineu. S’hi accedeix a través d’un laberint de carrerons de regust medieval, alguns soplujats per les típiques sotinyes, que és com anomenen allí els trams a cobert, d’altres que responen a denominacions tan evocadores com carrer de la Seda, record de la tradicional indústria local basada en la proliferació de moreres al terme, que parteixen la majoria de la plaça oberta amb diversos nivells on s’alcen el modern edifici de l’ajuntament (que integra el nucli de Gerb), una font barroca monumental i la mola de l’església parroquial, de què sobresurt un robust campanar. Justament, tocar campanes i fondre-les, ha esdevingut aquí un motiu de trobada anual, des de fa ja tres dècades, d’artesans de treballar el bronze per fer-lo sonar vinguts d’arreu del món. Algunes peces de mèrit s’exposen a la sala gòtica del castell. I el campaner per antonomàsia d’Os, que es deia Bep, ha esdevingut memòria viva gràcies a un gegant de factura recent, igual que la Faustina, que era la pregonera.

Els altres dos gegants del poble són el Miquel i l’Aguilar –nom de dona, per la marededéu titular de l’ermita veïna d’aquesta advocació– i es guarden a l’església, a diferència dels dos primers, a les dependències municipals.

Per dins, el temple, presenta uns colors suaus que fan pensar en un pastís de crema i nata, amb motllures neoclàssiques, el presbiteri presidit per una imatge de l’arcàngel sant Miquel espasa en mà, al davant d’uns angelets pintats, sota una cúpula espectacular d’aire barroc.

Torrons Alemany, elaboradors d’aquestes dolces postres des de 1879, obre la botiga a Os de Balaguer en horaris normals i, durant aquestes festes, quasi tot el dia. No es compliquen gaire i ofereixen els tradicionals torrons tou, dur i cremat, premiats repetidament en certàmens internacionals per la seva qualitat superior. A més, cada any posen a la venda unes capses precioses amb un parell de barres i obres d’artistes de la zona, ideals per regalar. Enguany, amb un plus solidari perquè han estat dissenyades per discapacitats psíquics. De fet, l’empresa n’ocupa laboralment una seixantena, en feines d’empaquetat i etiquetatge, de quatre entitats de Ponent. A part de torrons, venen mel, xocolata, caramels, fruits secs...