Dos llacs, un oasi

Sortint

de Figuerola d’Orcau, s’agafa un trencall cap a Basturs, que en 2,5 quilòmetres es torna a desviar a la dreta. En cosa d’un altre quilòmetre apareix una espessa massa vegetal, insòlita enmig de l’aridesa de la Conca Dellà per la banda de la serra de Sant Corneli. Havent aparcat vora uns cartells informatius, comencem a caminar per l’indicat “Sender de la descoberta”, perimetral, que d’entrada travessa un bosquet de clops, xops, pins, plataners i algun àlber, trepitjant una catifa de fulles seques de tardors passades, agulles de pi i branquillons trencats. El crac-crac de les soles no apaga la piuladissa de la nombrosa ocelleria, com tampoc ho fa el croc-croc de les granotes, el cloc-cloc dels picots o pica-soques, el dong-dong de les esquelles dels ramats de corders que pasturen pels voltants ni el clic-clic de les càmeres fotogràfiques o els mòbils dels escassos visitants d’un indret tan desconegut.

De seguida veiem l’estany Gros, el major dels tres existents en un principi, dels quals només n’han subsistit aquest i el Petit, a pocs centenars de metres. Ran mateix de l’aigua, s’ha habilitat no fa gaire una zona de descans, que comprèn algunes taules de fusta amb bancs incorporats i una balconada mirador de llates sobre la superfície llisa com un mirall, que reflecteix els arbres frondosos dels voltants, els canyissos i les xisques, a més d’un altre cartell amb textos sobre la naturalesa d’aquestes grans basses rodones (d’origen càrstic, com Montcortés o Banyoles, alimentades per una font subterrània gairebé al llarg de tot l’any, que a base de temps ha anat dissolent la roca calcària: una mena de sobreeixidors dels corrents aqüífers) i els singulars animalons i vegetals que les habiten. Entre els primers: oriol, pit roig, mallerenga carbonera i blava, picot garser, esquirol, gripau comú, granota verda, libèl·lula, muricec comú i l’orellut, tòtila, etc. Entre els segons, algunes rares espècies subaquàtiques úniques a Catalunya i fins i tot arreu del mon, com una alga unicel·lular denominada

Ceratium cornatum

o una planta carnívora,

Utricularia vulgaris

, que es nodreix sobretot de mosquits, però per si de cas més val no temptar la sort submergint un dit o algun altre membre de l’anatomia pròpia en aquella líquida verdor blavissa, densa i misteriosa.

Tornant dels estanys de Basturs, si no és diumenge, val la pena aturar-se per comprar pa de Casa Constante, a Figuerola d’Orcau o a l’altra botiga que també té oberta a Isona fins al migdia Constante Aranda, tercera generació de forners. Pastat i cuit durant tota la nit en un forn de llenya quasi centenari a Figuerola, emprant farines de qualitat, normal o integral, en barres o rodó, la crosta cruixent i la molla esponjosa, mereixen especial atenció els pans rústics de quilo i els anomenats pans de Reus, que són els tradicionals de crostó, plegats i embolicats, després d’una hora de cocció. A més, coca de sucre, de vidre, d’ou, semblant al brioix, o de recapte, panadons d’espinacs i altres típiques delícies pastisseres.