Dos claustres

Per visitar

el convent de Sant Bartomeu de Bellpuig cal deixar enrere l’antiga vila comtal en direcció a Belianes i, de seguida, a mig quilòmetre, s’albira la mola imponent de l’edifici, ran mateix de carretera (es pot estacionar el cotxe en un aparcament habilitat a l’altre cantó). Els horaris d’accés, abans de l’estiu, són: de dijous a dissabte, de 10 a 13 i de 15 a 17, diumenges de 10 a 14.30. Més informació al 973 320 292.

Aquesta santa casa va ser fundada el 1507 per Ramon Folc III de Cardona-Anglesola, baró de Bellpuig i virrei de Sicília, que havia obtingut una butlla del papa Juli II per erigir un cenobi franciscà. Les obres no van anar ràpides, perquè si bé l’església estava acabada el 1591, la resta de dependències monàstiques no van ser enllestides fins a mitjan segle XVII. Els frares no les podrien gaudir gaire temps, perquè arran de l’exclaustració de 1835 es veien obligats a abandonar-lo, substituïts el 1899 pels pares paüls, que hi establien un seminari menor i reconstruïen l’església, però ja sense la seva joia, el prodigiós mausoleu renaixentista del fundador, traslladat l’any 1841 al temple parroquial, on encara es pot admirar (i a fe que val força la pena, aprofitant el desplaçament fins a la localitat urgellenca).

El conjunt conventual conté diversos elements arquitectònics de gran mèrit, com la porta amb dovelles i escut heràldic a la clau; l’elegant escala siscentista amb volutes, baranes i volta estrellada o l’original escaleta de caragol del campanar, en què segons sembla va inspirar-se Gaudí per a la Sagrada Família, la sala capitular amb medallons i unes vitrines en què s’exposa ceràmica tradicional; la sagristia amb tres trams de creuries i un armari custòdia encastat a la paret que és una autèntica filigrana de pedra; l’antic refetor que conté una pica rentamans de marbre molt treballat i, sobretot, els dos claustres entorn dels quals es disposen les estances, un de més petit amb arcs gòtics apuntats a baix i de mig punt a dalt, amb una font al mig, l’altre més gran, sobre una cisterna per recollir l’aigua de pluja, centrat per un pou d’artístic brocal, i tres nivells de galeries d’estils diferents, de gòtic tardà a renaixentista, pinacles amb floró i columnes helicoïdals o estriades: una meravella.

A cinc minuts caminant del convent o mig en cotxe, tornant cap a Bellpuig, ran de la mateixa carretera, l’antic local de La Fontana viu des del juny una segona existència, després de 25 anys tancat. Obert com a centre social i recreatiu el 1935, reobert ara com a cafè restaurant que acull tota mena d’actes culturals i tertúlies, gràcies a la il·lusió de tres socis –Jordi Solana, Miquel Pons i Ramon Salisi–, mantenint el gran escut quadribarrat i els finestrals noucentistes de la façana, l’adusta decoració interior i el mosaic hidràulic original. Funciona els feiners de 18 a 24, caps de setmana també a partir del migdia per fer el vermut i dinar. Copes, tapes, pasta fresca, pizzes, hamburgueses, menús d’encàrrec per a grups... Molt bon ambient.