Pedra i cel

Es pot dir

que els artífexs de la restauració de l’alterosa col·legiata pontsicana s’han guanyat el cel, atès l’estat ruïnós del temple abans dels treballs empresos per voluntaris organitzats en l’Associació d’Amics de Sant Pere de Ponts. El seu aspecte és hores d’ara impecable, la seva estampa impressionant, la seva visita gratíssima.

Aixecada damunt del tossal de les Forques que senyoreja la vila del Segre mitjà, aquella antiga canònica agustiniana apareix ja documentada en 1024. La comunitat de canonges persistiria fins al saqueig i l’incendi de 1839, arran de la primera carlinada. Tot i la bona voluntat exhibida per la Generalitat republicana a través de la declaració de monument nacional en 1931, les obres de recuperació del conjunt arquitectònic medieval no serien iniciades fins a finals de segle, gràcies a l’impuls i la participació de veïns del municipi i la comarca que van demostrar la seva estimació per les pedres venerables d’aquest país i la seva història (la història de les pedres, la història del país).

S’hi pot pujar des del passeig de Ponts per una pista asfaltada d’1,5 quilòmetres, en cinc minuts de cotxe o mitja horeta caminant. Des de l’aparcament, d’on s’obté una visió d’aquella mola de carreus romànics, retallada contra el blau celestial, que tomba d’esquena, es travessa un espai endreçat entremig d’oliveres amb una barbacoa i que respon a la denominació de parc Domènec Cardeñes, gairebé als peus del promontori on s’afiguren les restes del castell feudal, particularment d’una torre rodona, accessible en un parell de minuts pit amunt. Un cap a dalt, es domina un gloriós panorama. L’edificació, insistim-hi, fa força patxoca i quasi ningú no endevinaria que està reconstruïda en bona part. En tot cas, una reconstrucció magnífica, molt ben feta. D’una sola nau, en destaquen sobretot l’elegància prominent dels tres absis de la capçalera trilobulada i l’elevat cimbori de vuit cares amb dos nivells de finestretes. Al mur del costat nord, una porta d’arc de mig punt protegida per una arquivolta bastant més alta i un arcosoli d’arc apuntat acollint un sepulcre amb quatre escuts, semblant a un sarcòfag petri del segle XIII allà a la vora, sobre l’herba. Al davant, una espècie de balconada mirador pavimentat de làpides sepulcrals amb dues alzines i bones vistes.

Es recomana proveir a les tres fleques i les quatre carnisseries de Ponts concentrades vora la cèntrica rotonda. Als forns, a part de pans de pagès, els dònuts gegantins del Peretó, les magdalenes de xocolata del centenari Cal Benet i les coques de recapte o de Peramola del Solans. A les carnisseries i xarcuteries, la llonganissa seca i la carn de Vilalta, el bull de fetge, botifarra d’ou i farcit de carnaval de Cal Planes, els embotits i els plats cuinats de Rosita o la selecta artesania elaborada per Prat des del 1870.