Esforç amb premi

Un esforç relatiu.

Vint minuts costa amunt, per un sender paral·lel al curs de la Noguera Pallaresa, que sembla anar enfonsant-se a mesura que pugem, entretinguts contemplant el panorama o les singulars espècies botàniques dels marges: l’aranyoner que els pallaresos anomenen barroler, el punxent coralet que en diuen seroi, un arbust espinós molt rar en altres indrets del país, fins al punt que dels vuit nuclis de població a tot Catalunya, tres es localitzen en aquest municipi de la Guingueta d’Àneu.

Es pot emprendre la breu excursió des de l’aparcament de l’hotel Castellarnau, d’Escaló, amb la idea de tornar-hi després a dinar o sopar. El corriol planeja una estona per l’altre cantó de riu i més endavant ascendeix, excavat en algun tram a la roca, per la falda de l’abrupte Punxó de Cucs. El vell camí de ferradura, encatifat per llesquetes de pissarra, arribant a dalt queda protegit per baranes de troncs. Una aventura no gaire heroica ni fatigosa, apta per a tots els públics.

La compensació pel sacrifici físic moderat, si la pau i les vistes propiciades pel trajecte no eren ja suficients, resulta inqüestionable: el monestir romànic de Sant Pere de Burgal, construït al segle XII, si bé existeixen notícies d’un cenobi en aquell paratge ja l’any 859, constitueix un exemple de primer ordre d’allò que es coneix com unes ruïnes romàntiques: pedres medievals mig ocultes per una vegetació esponerosa (de vegades una mica massa i tot, tenint en compte el dineral gastat en la restauració del monument).

Havent travessat els panys de paret sobrevivents dels edificis conventuals, de seguida s’ensopega amb l’església de l’antic cenobi benedictí, abandonat a finals del XVIII, bastida amb carreus pissarrencs, d’un marró fosc, com la resta del conjunt, de la qual resta coberta tan sols una tercera part de la nau. Des de fora estant, a través del vidre que en tanca la capçalera, es pot entrellucar una còpia dels frescos arrencats en 1926 i exhibits avui dia al MNAC. Per entrar a veure’ls de més a prop, cal apuntar-se a una de les visites guiades que hi organitza cada estiu l’Ecomuseu d’Esterri (973626436). Al darrere, l’estampa poderosa de tres absis amb arcuacions llombardes i una petita espadanya.

Res millor per refer-se de la fatiga i la calor per la pujada a Sant Pere de Burgal que submergir-se en la nova piscina de l’hotel Castellarnau, entre la carretera i el riu, als afores de l’antiga vila closa d’Escaló, que també mereix una visita. O bé reposar a l’ombra dels arbres de ribera, prenent l’aperitiu, el cafè o un gintònic sensacional, en un prat ran del corrent habilitat amb para-sols, taules i còmodes butaques com a zona

lounge

. Aquest veterà tres estrelles totalment reformat, amb instal·lacions de categoria superior, ofereix també una gastronomia d’alt nivell, en un menjador decorat amb eines de fuster que remeten als orígens del negoci familiar. Excel·lent cuina tradicional basada en productes de proximitat i rebosteria casolana.