Termalisme i motociclisme

El balneari

de Caldes de Boí, situat just a la riba dreta de la Noguera de Tor, que discorre per aquell edènic paratge d’alta muntanya saltant per damunt de les grosses roques de la llera vorejada de frondosa vegetació, a uns 1.500 metres d’altitud, ofereix una àmplia gamma de serveis d’hidroteràpia en un annex de l’hotel Manantial, de quatre estrelles (l’altre establiment del complex, amb una estrella menys, és l’històric Caldes, bastit al segle XVII, si bé també reformat per dins fa pocs anys).

De fet, l’aigua que brolla, de vegades calenta, en aquell racó ombrívol i feréstec, encaixat entre forts pendents boscosos, però alhora idíl·lic, acollidor i molt tranquil, era ja apreciada pels romans, que hi pujaven a sotmetre-s’hi a banys salutífers. Més endavant, a l’edat mitjana, els monjos hi aixecarien una estructura arquitectònica primitiva que encara es pot endevinar en algun vestigi dels elements constructius més antics de l’edifici vell, entorn d’un pati porticat amb aire de claustre, avui dia voltat de petites botigues de records, artesania, roba esportiva, cosmètics naturals i aliments típics, i del santuari barroc de la Mare de Déu de Caldes, de gran devoció a tota la vall i protectora dels que s’arriscaven a tramuntar els Pirineus per aquells passos de pastors, contrabandistes i traginers –i alguns intrèpids assidus a prendre les aigües en aquell remot paradís de verdors botàniques arrapades al gris fosc del rocam–, de travessia arriscada fora de l’estiu, amb la neu encara present als cims veïns, uns pics de consideració que superen els 3.000.

Per tant, a Caldes de Boí val la pena anar-hi a passar unes hores o uns dies per poder gaudir de l’extensa diversitat de tractaments, des dels més bàsics com el jacuzzi o la immersió a la piscina coberta fins a algun de més especialitzat com hidromassatges, fangoteràpia o aquazen, o bé simplement a passejar pel petit parc que s’estén en desnivell fins al riu, tot ple de fonts i reguerols. També per visitar l’exposició permanent de 85 motos de carretera i unes quantes bicicletes de competició, la majoria fabricades a l’estat espanyol entre els anys 1945 i 1981, una col·lecció excepcional molt ben conservada, propietat de la família Angli, titular del balneari, que farà les delícies dels aficionats a aquells mítics vehicles de dues rodes.

L’extraordinària col·lecció de motos clàssiques i bicicletes de carrera de la família Angli s’exposa en un magatzem a l’altre cantó de riu, vora la rotonda d’accés al balneari. Per poder-la visitar, cal adreçar-se o trucar abans a la recepció de l’hotel Manantial. El vehicle amb motor més antic és una Soriano Tigre de 1944, el més modern una Ossa Fórmula 3 de 1981. Entremig, 83 models de diverses marques com Montesa, Bultaco, Ducati, Ossa, Derbi, Guzzi, Harley-Davidson, Isso, Rieju, Vespa, Sanglas, BJR, Lube, Rid, Mymsa, Rondine, Rovena, Isso, Rieju o Peugeot (aquestes tres darreres amb sidecar). Diversos cartells i un tríptic aporten informació tècnica sobre cadascuna de les peces exhibides, totes ben polides i lluents.