L'espasa i la creu

En el moment d’escriure

aquestes ratlles –mitjans de juliol– no està previst que es reprenguin les visites guiades al castell de València d’Àneu, que s’havien organitzat els darrers estius. El virus, que tot ho destarota. Amb tot, és possible que mentrestant l’ajuntament de l’enlairada localitat pallaresa hagi disposat una altra cosa, raó per la qual els que hi estiguin interessats poden sortir de dubtes trucant al 973626038.

De tota manera, el recinte de l’antiga fortalesa comtal pot ser recorregut lliurement, sense guia acompanyant, perquè és accessible per tothom, en cinc minuts a peu des del poble (es pot deixar el vehicle a l’aparcament de l’hotel La Morera, allà a la vora, amb la idea d’anar-hi després a menjar o dormir). L’emplaçament és espectacular, sobre un promontori rocós a 1.100 metres d’altura. Tan espectacular com les dimensions del bastiment, ja fa temps que quasi tot en ruïnes. El perímetre fortificat ateny els 2 km lineals, amb un estat de conservació desigual. El tram més sencer és un pany de muralla de 10 metres de llarg, que inclou una bestorre al mig. S’hi observen dos espais diferents, jussà i sobirà. Al primer hi havia l’habitatge, al segon el castell pròpiament dit, que controlava la plana d’Esterri i els passos naturals de la Noguera Pallaresa i del port de la Bonaigua. Tenia fama d’inexpugnable i, de fet, podem considerar-la l’última fortalesa de la Catalunya feudal, perquè els darrers comtes del Pallars, Hug Roger II i la seva esposa, Caterina Albert, hi van resistir fins 1488 l’assetjament de les tropes del rei Joan II. La devastació gradual durant els segles posteriors s’endevina en unes restes arqueològiques de gran valor històric, patrimonial i simbòlic, restaurades en diverses campanyes els darrers anys, que ens permeten imaginar com devia ser tot aquell entorn a l’època de la seva màxima esplendor.

Abans o tot seguit, val la pena acostar-se a l’església parroquial de Sant Andreu, en un pujol que domina el veïnat, amb bones vistes de les altes muntanyes que clouen la vall. Un bonic exemplar romànic construït al segle XII, d’una sola nau amb capelletes adossades als costats i absis semicircular que llueix cornisa d’escacs, en què destaca un esvelt campanar del XVII, escairat i punxegut.

Carles Cortina, de família hostalera, i Anna Ramon, regenten l’hotel La Morera, a València d’Àneu, un tres estrelles d’aire alpí reformat recentment, amb moltes flors a la façana, terrasses individuals i una gran de col·lectiva, piscina exterior i interior, zona d’

spa

, saló social, sala de jocs i un alegre menjador on es pot degustar l’excel·lent cuina tradicional de la casa, a través de carta de plats o un menú de 20 euros amb delícies com l’amanida amb formatge i codonyat, la crema de carabassa amb crostonets i ceba fregida, el fricandó de vedella bruna amb carreretes, el pollastre farcit amb prunes, orellanes i pinyons, la mussaca de corder o la llonganissa d’Ainet de Cardós a la brasa amb escalivada i fesols saltats.