Un temple rodó

Una petita troballa

monumental, incomprensiblement no gaire coneguda ni visitada, tot i la seva singularitat arquitectònica: l’esglesiola romànica de Sant Pere el Gros, als afores de Cervera, erigida a finals del XII, únic vestigi –tret d’uns rengs de muret a la vora, restes de les antigues dependències– d’un cenobi benedictí que depenia primer de Sant Pere de Rodes i després de Ripoll. Abandonat pels monjos a la quinzena centúria, l’edificació amb funcions de capella o potser sepulcrals acabaria en simple ermita, sotmesa a un procés de degradació fins a ser restaurada el 1960.

S’hi arriba per la sortida de la capital segarrenca en direcció a Sarral. Al cap d’un quilòmetre, apareix a mà dreta la carcanada mig en ruïnes i envaïda per la malesa d’una altra construcció religiosa, Santa Magdalena, en aquest cas gòtica, aixecada al XIII com a hospital de leprosos. L’absis poligonal amb contraforts mereix una aturada i una foto.

Seguint endavant, la carretera sobrevola per un pontet el curs de l’Ondara i ben aviat un rètol indica el nostre destí, per un camí a l’esquerra d’uns dos-cents metres. L’original monument s’aixeca sobre una breu elevació del terreny i vora una pineda amb taules de pícnic. Al voltant, sembrats i alguna granja. Darrere, més lluny, retallant-se damunt del turó de les savines, el campanar de Santa Maria, un tram de la muralla bastida per Pere el Cerimoniós i altres vells elements patrimonials cerverins de la part més alta de la població.

La peculiaritat de Sant Pere el Gros, que bé podria dir-se Sant Pere el Rodó, consisteix en la base circular de la nau, un exemplar dels més importants al país d’aquesta forma. Sorprèn la seva inapel·lable rodonesa, una impressió reforçada per la llisor dels murs de pedra clara. Les úniques adherències distorsionadores, però gracioses, són el petit absis posterior, amb dues finestretes esqueixades, i una breu espadanya. La porteta, de l’altura d’una persona i amb arc de mig punt, està tancada per una reixa que permet llucar l’interior, sota un sostre de cúpula, esperant que els ulls s’avesin a la foscor per afigurar algunes formes. Per entrar-hi, cal apuntar-se a una de les visites guiades que hi organitza l’oficina local de turisme: 973 534 442 o turismecervera.cat.

A l’oest de Cervera, just a l’altre cantó de via, el modern hotel bed & breakfast Nobadis, de 12 habitacions, acull als baixos un restaurant regentat per Juanjo Ceresuela, cuiner i sommelier. Només serveixen dinars, però tots els dies: els feiners un menú de 14 euros i els caps de setmana un altre, de degustació, també ben recomanable, per 25, que inclou un pica-pica per compartir (pa amb tomaca i pernil, suquet de peix, pesto d’alvocat, esqueixada de bacallà, puntetes de calamar a l’andalusa, assortiment de formatges) i un principal a triar, per exemple arròs amb llamàntol, caragols a la llauna o bones carns a la brasa. Després, tiramisú, bracet de nata o pastissos de formatge, de pinya, strudel...