De roca i aigua

A Salàs de Pallars funciona des de 1925 l’hotel Bertran, una cita gastronòmica infal·lible, de tota garantia. En un ampli menjador reformat no fa gaire, cuina tradicional del país, basada en productes de qualitat i receptes de sempre, servida en racions generoses, una fórmula que explica l’èxit merescut de la casa i fa recomanable reservar taula amb antelació, sobretot els caps de setmana. Menú de 14 euros els feiners, 16 dissabtes i diumenges, amb plats de tota la vida com escudella, canelons de la padrina, faves a la catalana, albergínies farcides, tall rodó, peus de porc, truita de riu, bacallà amb samfaina, orada al forn, carns i llonganissa a la brasa, crema cremada, flam, pastís de formatge o tatin de poma.

Per pujar

a Rivert, arrapat als rocosos vessants que clouen per ponent la Conca de Dalt, un paisatge tan mineral que esborrona, el trajecte de vuit quilòmetres des de Salàs no pot ser més agradable. L’estreta carretera ascendeix suaument entremig d’una espessa roureda, sense gaires revolts, proporcionant impressionants perspectives del pantà de Sant Antoni i del Montsec, del Boumort i altres prominències feréstegues de la comarca. Es tracta d’un vilatge preciós, que va estar a punt de ser abandonat del tot, però que en les darreres dècades ha revifat com a punt de segones residències. Les cases, de pedra picada, estan quasi totes arreglades, i el conjunt fa força goig. L’escenogràfic emplaçament d’aquest nucli allargassat, que salva els cursos accidentats de fins a tres torrents que davallen de la muntanya del darrere, a tocar mateix, formada per conglomerats calcaris d’una verticalitat esfereïdora, contribueixen a l’encant d’un poblet de pessebre.

Convé aparcar a l’entrada, vora la font de Puyol, i seguir a peu, pel primer dels diguem-ne barris de la localitat que en algun lloc sembla entaforada al rocam, amb una densa vegetació a les tres corresponents barrancades, senyal de l’abundància de l’aigua en aquell paratge, que no para de brollar de diverses fonts senyalitzades i es manifesta amb tota l’esplendor en un salt que es despenja des d’uns deu metres d’alçada, com una crinera de plata, fins a formar una basseta al tocar a terra, i dividir-se el cabal en uns quants braços, que es perden costa avall entre esbarzers. S’hi arriba en un parell de minuts per un sender que surt de la part baixa del caseriu.

Passejant pels carrerons de Rivert, disposats en diferents nivells, es passa ran d’una esglesiola amb espadanya i petit cementiri annex, on s’aixeca un cedre enorme, i la font d’Avall (per contraposició a la font d’Amont) que subministra els rentadors pròxims i des d’on el corrent continua cap a una mena de bassa que ocupa un costat de la plaça Major, de contingut tan clar que permet veure-hi els còdols del fons.

Al cantó, en un antic celler excavat a la roca es mostren eines del camp i bótes de vi, perquè no tothom devia ser aiguader, en aquell poble.